dissabte, 29 d’octubre de 2016

Càntut amb Belda & Sanjosex

Segons els historiadors de l’alfabet la lletra C prové de la representació del coll i el cap d’un camell, igual com la A prové d’un cap de bou i la B d’una casa. Als anys vuitanta un dissenyador estrella va cobrar una pasta per dissenyar una C vermella per al Departament de Cultura que semblava treta d’un vagó de rodalies de la Renfe. Topo ara amb una C de braços més discrets, fins al punt que sembla una orella, encunyada a la coberta d’un CD groc. El buit que deixa la C perforada mostra el rostre d’un home gran. És un dels avis que han participat en un projecte fascinant de memòria musical nascut el 2012 a la xarxa i que ara arriba al tall rodó dels discos en perill d’extinció. El projecte es diu “Càntut. Cançons i músiques dels avis”. Al web cantut.cat hi ha enregistrades, en àudio o video, més d’un miler de cançons interpretades a cappella per gent gran que les va aprendre a casa. Territorialment, el projecte cobreix el que, en català provincià, en diríem “comarques gironines” i que en realitat comprèn l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. Els intèrprets són nascuts al primer terç del segle XX i cada gravació es documenta amb les dades de l’informant (nom, data i lloc de naixement, residència, de qui va aprendre la cançó), així com la font de l’enregistrament: del projecte o previ, mitjans de comunicació locals, institucions, estudiants, particulars. Alguns enregistraments es remunten als anys vuitanta. Cada entrada reprodueix la lletra i inclou un comentari que la contextualitza i n’estableix l’autoria quan és coneguda (Bori i Fontestà, Apel·les Mestres, Verdaguer). Hi ha cançons de tota mena: amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques, de bressol, polítiques...

Tot plegat, flaire de Renaixença. Ara, per obra i gràcia del duet fantàstic format per Belda & Sanjosex, quinze d’aquest miler de cançons salten del segle XIX al XXI en un disc esplèndid, que també es diu “Càntut”, editat pel segell bisbalenc Bankrobber i presentat dijous passat al Tradicionàrius. Belda & Sanjosex inclouen petits fragments samplejats de les cançons amb les veus dels avis i després les reprodueixen fidelment amb un tractament musical net i contemporani que transcendeix la voluntat preservativa sense condonar el peatge documental. Són cançons d’ara i aquí, amb guitarra i acordió, veus que combinen i un gust per mastegar la llengua que meravella. L’èpica d’un romanço com el que narra la història del bandoler “Serrallonga” contrasta amb una cançoneta picant com “El flubiol del meu pare”, que fa: “I el flubiol del meu pare/ fa ballar la mare al llit./ En toquen una sardana/ que en dura tota la nit”. Sense la tradició no existiria la modernitat. De fet, l’única manera interessant d’evolucionar i de transgredir és conèixer i, sovint, la manca de coneixement de la tradició empeny a la petulància i a la supèrbia intel·lectual dels que creuen haver descobert la sopa d’all i es fan un món a mida. Quan càntut els mals espàntut.

Màrius Serra. La Vanguardia. 29/10/16

1 comentari:

Entradas populares

Compartir