Diacrítics difunts

El dia que des de l’IEC vam aprovar els retocs que inclou la nova Ortografia, l’escriptor Enric Gomà va fer un tuit deliciós: “Avui portaré el meu fill a un parc i li diré: ‘Mira, fill meu, a la tardor cauen els diacrítics’". Estic convençut que algú idearà alguna performance diacrítica en aquest tram ultratombat del calendari que encetem avui amb la Castanyada mutant, àlies Halloween carabassaire, que ens porta demà a Tots Sants i dimecres al Dia dels Difunts. D’entrada, al portal Xarxa de Mots, la secció rodamots.cat, ideada i coordinada per Jordi Palou des de 1999, envia cada dia un “Diacrític en perill d’extinció” (cóp, rés, jóc, séc...) Normalment canvia cada setmana de tema, però amb aquest podria cobrir mesos. Després hi ha la creació de frases ambigües on les dones fan donacions i els venedors el viatge d’anada. Innovador ha estat Celdoni Fonoll, que ha divulgat el poema “Vénen i venen” de mossèn Agustí Bernaus (1863-1930) destitllat, és a dir, eliminant-ne el diacrític. Queda així: De bon de matí ja venen/les pageses, traginant/ cap al mercat. I quan venen,/ que satisfetes se’n van,/ i no se’n van fins que venen/ i és quan venen que se’n van./ Mes si venen i no venen,/ llavors se’n van rondinant,/ parlant dels mals temps que venen/ i de pitjors que en vindran./ Que si els pagesos no venen,/ malament ho passaran,/ mes si no venen ni venen/ les ciutats, què menjaran?”. A banda dels dos del títol, conté deu “venen” més: 4 de venir (1, 5, 7 i 9) i 6 de vendre (2, 3, 4, 6, 8 i 10). Un bon exemple per demostrar que la pèrdua del diacrític no genera l’ambigüitat, encara que sigui en un joc textual amb voluntat embarbussadora. Que pot alentir-ne la lectura en veu alta? Sí, com qualsevol embarbussament.


Un efecte secundari beneficiós de la diàcrisi ha estat la creació de frases mnemotècniques per recordar els diacrítics indultats. Ja vaig reproduir la primera del lingüista David Arnau, quan eren 14: “Ja ho SÉ, la MÀ de DÉU no TÉ cap PÈL, per BÉ que VÓS dieu que SÍ. Tant ÉS, al MÓN no SÓN pas MÉS els que en fan ÚS. I QUÈ?” Amb el quinzè indult pel SÒL, que transforma la travessa en un Ple al 15, li han sortit competidors. Primer en vaig proposar una de matussera, digna de l’alumnat merlinesc: “Sé si són més, pel que us deu: és vostè sol, mamon”. Té la virtut de contenir només les 15 síl·labes que cal recordar, però fa trampes en ajuntar-les (vostè) i barbarismes (mamon) que costa imaginar en boca del professor de català. El dibuixant Néstor Macià m’envia un diàleg similar: “-Pel que sé, sí, són teus. -Bé, vós sol...! Déu és més ma-mon” I el polígraf Joan Josep Isern ho remata una altra mnemotècnia més adequada. Fa: “a VÓS US SÉ MÉS SOL. SON BÉ de DÉU PEL MÓN ÉS QUE SÍ que TÉ MÀ!”

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 31/10/16

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma