dijous, 27 d’octubre de 2016

El cercle dels quadrats

La setmana passada es va divulgar la troballa d’una curiosa inscripció a Esmirna, a l’actual Turquia. Està escrita en grec i conté un pa de lletres que fa pensar en uns mots encreuats. Mónica Arrizabalaga es feia ressò de la notícia el dijous a l’ABC. En reproduïa una imatge i les declaracions d’Akin Ersoy, el cap de les excavacions. La inscripció està en la paret d’una basílica, entre un fotimer de grafitis. Ersoy parla de més de tres milers de símbols, entre lletres i dibuixos. Figures de vaixells, pintures d’animals, noms de gladiadors, oracions als déus de l’Olimp, declaracions d’amor... i enmig d’aquest batibull, un quadrat de 5x5 lletres gregues que reprodueix les mateixes cinc paraules en horitzontal i en vertical. Un acròstic de la mateixa naturalesa que la inscripció Sator-Arepo-Tenet-Opera-Rotas, el quadrat descobert en 1868 a Cirencester i després a Pompeia i Mesopotàmia. Ara per ara, d’aquest nou quadrat grec només ha trascendit que la paraula central és LOGOS (discurs, raonament), però no han desxifrat res més i, amb les il·lustracions que en corren, es fa una mica difícil fer-ho.


       En el cas del quadrat Sator la paraula Arepo no té cap significat en llatí i això ha fet que les teories sobre el seu sentit siguin múltiples. Com que amb les lletres del quadrat es pot escriure “Pater Noster” per duplicat es creu que era una mena de codi secret que identificava els primers cristians. A finals del segle passat un empordanès heterodox anomenat Ernest Díez va divulgar en un article a Els Marges una teoria de lectura en espiral molt interessant que partia de prendre’s Rotas com una ordre de rotació. Poc abans l'escriptor italià Salvatore Chierchia havia divulgat un quadrat d'estructura idèntica en una llegenda incaica, recollida per Fray Martín de Morúa en el seu manuscrit de 1585 Historia del origen y genealogía de los Incas. La frase en quítxua que admet aquesta disposició geomètrica la diu una princesa inca: "Micuc Isutu Cuyuc Utusi Cucim". En aquest cas, podria ser que el frare espanyol transcriptor de la llegenda s’ho inventés com una seqüela del quadrat llatí. Ara, però, la graella grega del Logos és anterior, de manera que en seria una preqüela, i el primer crucigrama de la història. Greimas va escriure un petit assaig que es diu L’Écriture cruciverbiste en el qual compara un crucigrama amb un poema: "La superposició dels plans de l'expressió i del contingut es manifesta, en els mots encreuats, a la graella, a partir de la qual l'autor opera la transcodificació del significat”, escriu. Només un dubte: transcodificar seria com contextualitzar? Per saber-ho.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum rum 24/10/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir