dimarts, 11 d’octubre de 2016

Els altres catalans universals

Guardiola s’afegirà aviat a la llista clàssica de catalans universals: Casals, Cugat, Dalí, Miró, Oró... Però n’hi ha que caldrà reivindicar tan aviat com les aigües tèrboles de l’oficialisme s’aclareixin una mica. Joseph Pujol i Mauri, per exemple, marsellès d’origen català que va ser conegut amb el nom artístic de Le Pétomane per la seva habilitat d’emetre sons amb l’anus. Pujol ha inspirat novel·les i pel·lícules. A finals dels seixanta, abans que els Pink Floyd enregistressin el seu orgànic “Body sounds”, l’oulipista François Caradec i Jean Nohain van publicar a Califòrnia un monogràfic en anglès sobre la seva figura que va causar furor. Fa tot just deu anys el begurenc Adrià Pujol Cruells també en va publicar una deliciosa biografia en català, naturalment no autoritzada. A la mateixa lletra P de l’enciclopèdia dels altres catalans universals hi trobaríem els germans Padrós i Rubió. Joan, empresari i dirigent esportiu, va ser un dels fundadors del Reial Madrid i primer president de l’equip de Florentino, de 1902 a 1904. El seu germà Carles, que el 1910 seria diputat del Partit Liberal (per Mataró) a les Corts de Madrid, va succeir Joan al capdavant de la casa blanca i va presidir el Madrid de 1904 a 1908.


       En una entrevista a l’escriptor asturià Xoan Bello que publica Vilaweb descobreixo un nou aspirant, de moment anònim, a formar part d’aquests altres catalans universals. Li demanen a l’autor de la formidable  Historia universal de Paniceiros (2002) si anomenar bable la llengua asturiana té un caire pejoratiu. Bello respon que “la filologia menéndez-pidaliana va intentar que adquirís aquest caràcter pejoratiu, fent-lo sinònim de patuès”. I llavors afirma que el terme bable prové d’una errata comesa per un impressor tarragoní. L’instint del caçador d’altres catalans universals em fa aturar-m’hi com un d’aquells pòinters que assenyala la presa. Afirma Bello que Jovellanos encarregà una gramàtica de l’asturià a González Posada, que aleshores exercia d’arquebisbe a Tarragona. Per això es va imprimir a la ciutat del Chartreuse, i una de les primeres frases diu: “L’idioma dels asturians, comunament anomenat bable...” Bello sosté que és una errata, que hi havia de dir fabla però un tarragoní a la impremta, qui sap si sota l’influx del licor cartoixà, es confongué i hi posà bable. “I quan Jovellanos ho llegeix, pensa: si González Posada ho diu, deu ser veritat. I a partir d’aquí comença a circular”. Bello també recull, tot i refusar-les, les altres dues hipòtesis clàssiques: que bable és un acrònim de barbara lingua o que vindria de l’anglès to babble (balbucejar). Però li sembla més ajustada la hipòtesi de l’impressor tarragoní creatiu. Un altre català universal.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/10/!6

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir