dijous, 13 d’octubre de 2016

Paraules al marge

Dies enrere un amic va anar a la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió del Passeig de Gràcia i, tot remenant, va trobar un exemplar d’un llibre de contes que vaig escriure fa anys. El va comprar i me’l va regalar. Jo devia fer cara de no entendre res, perquè em va dir: “Té, benvingut al fascinant món de la marginalia. Obre’l”. L’interior del llibre estava subratllat i anotat per un lector desconegut. Cada tres o quatre pàgines hi havia una paraula encerclada, una frase. A vegades només es veia un signe d’exclamació al marge, o un interrogant que abastava tot un paràgraf i em deixava intrigat. També s’hi llegien anotacions breus, sovint de tipus lingüístic. Em va fer gràcia, esclar, i vaig pensar en els llibres que jo he llegit i subratllat, què diria l’autor si els pogués veure, i aleshores vaig adonar-me que amb això passa com amb els somnis: t’agraden els teus, i encara gràcies, però és força difícil aguantar els dels altres.

Tot amb tot, les anotacions als marges d’altri també resulten atractives perquè estan a mig camí de la xafarderia i l’erudició. Hi pot haver lectors atents que enriqueixin la lectura amb les seves observacions en llapis. Una vegada vaig tenir a les mans la famosa edició de La metamorfosi de Kafka, propietat de Vladimir Nabokov. (Se’n pot veure la primera pàgina a l’edició del seu Curs de literatura europea.) Les notes i dibuixos de Nabokov afegien sentit al text de Kafka, i els comentaris de Vera afegien sentit a les notes del seu marit. Els darrers anys, la mitomania al voltant de David Foster Wallace també ha fet populars les seves notes de lectura. Així el centre Harry Ransom d’Austin, Texas, que té la propietat del fons de l’escriptor, mostra a la seva web alguns títols que DFW va subratllar: obres de Don Delillo, Borges, John Updike o Cynthia Ozick. Veus totes aquelles notes a mà, en retolador, i t’agradaria acarar-les amb el text original. És un doble nivell de lectura que és massa costós i complex de traslladar a una edició en paper, però que sí que seria factible en format digital. És una idea. Així per fi sabríem què fer amb els ebooks...

Jordi Puntí, El Periódico, 8 doctubre del 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir