dimarts, 4 d’octubre de 2016

Volem, volem, un dia crític

Qui dia crític passa, any empeny. Ho saben els polítics. Divendres, però, el dia crític va esdevenir diacrític perquè va saltar a l’arena la reducció de la llista d’accents diacrítics que hem aprovat a l’Institut d’Estudis Catalans. La llista centenària d’excepcions a les normes d’accentuació queda reduïda a catorze paraules. Tots els mots de dues o més síl·labes com marededéu, entresòl, rodamón, adéu-siau o ròssa deixen de requerir-lo. Conserven l’accent els catorze monosíl·labs més usats de la llista: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. Divendres va ser un dia entranyable. A les xarxes socials van esclatar reaccions contra la mesura. La nostàlgia pels 130 diacrítics (presumptament apresos) que es perdran en un futur va tenyir molts missatges. Alguns apel·laven a la desobediència i a la insubmissió. Fins i tot el president Puigdemont, que havia treballat de corrector, va tenir una primera reacció contrària a RAC1. El cantautor Cesk Freixas es declarava del sector conservador, malgrat la K. Les xarxes es van omplir de missatges (alguns amb faltes d’ortografia) que defensaven abrandadament els diacrítics. L’ortografia és com els articles sobre coloms: provoquen grans escarafalls. A Catalunya Ràdio la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, ho va deixar ben clar: “La supressió de diacrítics no simplifica la llengua, sinó la manera de representar-la gràficament”.


       Però res. Els diacritistes més fervorosos es van llançar a la recerca de noves ambigüitats que certifiquessin el desastre. Véns sol o vens sòl? Trobo ossos/óssos al bosc. Dona dóna tassa neta a néta. Coses així. Un tal @AlfreBos va fer un tuit humorísticopatriarcal: “Els de l'IEC s'atreveixen amb les dones, però no amb els déus”. Demostrava un domini precari de la matèria, perquè dona no varia i déu tampoc. En tot cas, el greuge seria amb les donacions (el verb donar el perd). Jo, de cada plany elegíac, en faria una inscripció a un examen de revàlida basat en la llista completa de diacrítics acumulats, que triplica els 50 triats per Fabra. Si ara serà un drama que venen al·ludeixi a venir i vendre, per què no ho és que volen al·ludeixi a voler i volar? La millor reacció a l’anunci la vaig llegir al mur de Facebook del lingüista David Arnau, que també se’n queixava, però no es podia estar d’inventar una frase mnemotècnica per retenir els catorze mots que mantenen l’accent gràfic per motius diacrítics: "Ja ho SÉ, la MÀ de DÉU no TÉ cap PÈL, per BÉ que VÓS dieu que SÍ. Tant ÉS, al MÓN no SÓN pas MÉS els que en fan ÚS. I QUÈ?" Posats a fer, els alumnes inventaran les seves mnemotècnies: “Sé si són més, pel que us deu: és vostè mamon”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 4/10/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir