dimarts, 22 de novembre de 2016

Els diacrítics i els residus sòlids



Demà surt publicada la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que serà presentada en societat el 15 de desembre. És una obra magna destinada a especialistes que conforma, amb el diccionari i l’ortografia, la tríada de codificacions normatives que defineixen una llengua de cultura. Les Normes ortogràfiques es van publicar el 1913, el diccionari el 1932 i la primera gramàtica data de 1918: la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra que l’IEC va adoptar com a pròpia. Fa unes setmanes, el canó del focus mediàtic es va fixar en els pobres accents diacrítics i va semblar que el món (que manté la titlla) s’acabava. L’Ortografia que recull els quinze diacrítics supervivents i altres petits retocs no és un capítol de la GIEC, sinó una obra independent que ja es pot consultar en línia i que sortirà en paper a primers de 2017. El període d’aplicació establert és de quatre anys per tal que cada àmbit implicat (educatiu, institucional, editorial, mediàtic) pugui adaptar-s’hi al seu ritme. Els mitjans de comunicació seran el primer lloc on es faran visibles els canvis. Ben aviat el verb eradicar ja hi apareixerà amb doble erra i s’erradicaran algunes titlles vistoses: “dóna un confit a la néta” quedarà “dona un confit a la neta”.





       Gràcies al consens entre els responsables lingüístics dels mitjans més importants que operen en la nostra llengua a primers de 2017 aquests pocs canvis ja estaran inscrits a les nostres lectures quotidianes. No tothom ho podrà fer d’un dia per l’altre. Per això resulta remarcable que l’Ajuntament de València hagi estat la primera institució d’aplicar els nous criteris. Concretament, la seva Regidoria de Gestió de Residus Sòlids, que ha repartit aquesta setmana entre la ciutadania valenciana dos fullets amb la campanya “València-neta” en pro del reciclatge i separació de residus. Al petit un avi diu per una cara “La meua neta” i per l’altra “El meu net”, sense cap accent diacrític, tot encapçalant il·lustracions que juguen amb el doble sentit de net: “el meu carrer net”, “la meua ciutat neta”. Algú podria pensar que la forma destitllada preval per reforçar el joc, però no és l’únic exemple. En l’altre fullet, un díptic que parafraseja “Al Vent” de Raimon canviant la lletra per “Al fem, la caca al fem...”, es personifiquen els quatre tipus de contenidor diferents amb una il·lustració. El contenidor blau de paper emet un missatge amb el verb donar destitllat: “Dona’m un bon paper per a esta pel·lícula”. És veritat que també hi apareix un sóc accentuat i que fins i tot claven un diacrític de més al pronom tú (sic), però la vistositat de néta, nét i dóna’m destitllats transformen aquesta campanya de la Regidoria de Gestió de Residus Sòlids de l’Ajuntament de València en pionera. Ves per on, els diacrítics vistos com a residus sòlids!

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 22/11/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir