dimarts, 29 de novembre de 2016

Fidel Guinness

Fidel Castro va morir en diferit. Feia una dècada que les seves esqueles estaven redactades, tant les tòxicament demonitzadores com els panegírics d’insofrible retòrica revolucionària. Potser per això invectives i aclamacions han sortit una mica esbravades. A mi em dol que persones que s’hi van enfrontar, com el gran Guillermo Cabrera Infante, desapareguessin molt abans que el patriarca de la tardor infinita. La magnitud forassenyada dels seus encerts i dels seus errors, el principal dels quals va ser perpetuar-se mig segle al poder, fan que la millor reacció al seu decés sigui el silenci. Un minut de silenci, respectuós i menyspreador alhora, que duri hores. Tantes com els seus llegendaris discursos, durant els quals desplegava una proverbial loquacitat i demostrava que no tenia cap sentit del ritme. L’any 1986, per exemple, Fidel va regalar als seus incondicionals un discurs de gairebé 12 hores durant el Congreso del Partido Comunista Cubano, amb un breu descans cap a la meitat de la pallissa. És veritat que aquell dia jugava a casa, però en camp contrari també s’allargava. El 26 de setembre de 1960 va fer un discurs a l’ONU que, encara ara, figura als annals de les Nacions Unides com el discurs més llarg pronunciat mai en un plenari: 4 hores i 29 minuts xerrant sense parar. El més espectacular d’aquesta brasa internacional del Comandante és que va començar la filípica així: “Aunque tenemos fama de hablar largo, no se preocupen. Haremos todo lo posible para ser breves”. Cada cop que Fidel prometia brevetat els timpans dels oients esclataven.


       Però aquell dia Castro no va batre cap rècord Guinness de la institució. De fet, es va quedar lluny de la marca d’un dirigent hindú anomenat Krishna Menon. L’any 1957 Menon havia parlat durant vuit hores seguides davant del Consell de Seguretat de l’ONU. Vuit. No pas al plenari sinó en petit comitè, però igualment en el si institucional de les Nacions Unides. També als Estats Units Castro Fidel va trobar qui el superava. Les lleis de la major democràcia del món poden provocar l’anomenat filibusterisme parlamentari, una absurda pràctica de bloqueig que consisteix a ajornar una votació amb una intervenció que pot ser tan llarga com aguanti físicament l’orador, perquè la llei marca que no es pot deixar de parlar en cap moment ni tampoc abandonar l’escó sota cap circumstància, ni que sigui per anar al vàter. El republicà Ted Cruz, per combatre l’Obamacare, va arribar a xerrar 22 hores seguides, durant les quals fins i tot va llegir un conte als seus fills, a l’hora de posar-los a dormir. Cruz garlava i tothom desconnectava. En canvi, a Fidel sí que l’escoltaven. Els cubans sabien que s’hi jugaven la pell.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 29/11/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir