dissabte, 5 de novembre de 2016

Hipopotàmia sobirana

       Coincideixen en el temps l’anunci de la retirada dels escenaris de Raimon Pelegero i la sortida d’un nou disc de Jaume Sisa. Raimon anuncia dotze concerts de comiat el proper maig i Sisa ens presenta ara Malalts de cel, un disc ple de bones cançons que confirmen un estat de forma envejable. Sisa és seixantí, vuit anys més jove que Raimon, però ja ha entrat en aquella fase de la vida que els plans de pensions s’entesten a qualificar de daurada. Potser per això les seves cançons desprenen la frescor de la maduresa reverdida. Atesa la seva trajectòria artística, costa aplicar-li el lloc comú del com-més-gran-més-animal, però una de les cançons que pinta més perdurable és molt animal, fins al punt de descriure el regne d’Hipopotàmia. Sisa hi contraposa la placidesa de les hipopòtames i els hipopotamets (es fan petons, s’arramben, fan magarrufes, juguen) a la bel·licositat dels hipopòtams (sempre s’estan barallant, es claven queixalada, morruts, desconfiats, s’ho miren tot per damunt del nas)... Venus i Mart amb cara de Pepepótamo. Comptat i debatut, “després de molt pensar” el cantant decideix marxar a Hipopotàmia a descansar, i desplega el seu programa de vida en quatre gerundis: badant, halant, dormint, cardant. No és un mal pla.


       La Hipopotàmia sisana m’ha recordat And the hippos were bolied in their tanks, una novel·la tremenda escrita a quatre mans pels que després serien els gurus del moviment beat, William Burroughs i Jack Kerouac. L’obra hipopotàmica, rere una ficció de novel·la negra, reviu un fosc episodi d’assassinat succeït el 13 d’agost de 1944 en una nit de borratxera pel qual tant Burroughs com Kerouac van ser inculpats com a encobridors. El cas va tenir un notable seguiment mediàtic. Lucien Carr, un jove de bona família que llavors tenia dinou anys, va matar David Kammerer, un exprofessor seu d’anglès i educació física que s’havia obsedit pel noi i l’assetjava des que Lucien tenia dotze anys (canviant d’escola i de barri, rere seu). Kammerer va exercir una gran influència sobre el grup de joves beat. Havien viatjat junts a París i mantenien una relació molt íntima. Aquella nit d’agost va voler abusar d’ell i el jove Lucien el va matar, va llançar-ne el cadàver al riu Hudson i després ho va explicar als seus amics. Ni Burroughs (26 anys) ni Kerouac (23) no en van dir res a la policia, però quan el cas va esclatar s’hi van veure involucrats. La família de Burroughs va pagar la fiança, Kerouac va anar a la presó (s’hi casà i l’esposa pagà la fiança) i Carr va complir només dos anys de condemna, amb l’atenuant de la defensa pròpia. Després d’anys d’editor a l’agència de notícies United Press International, va morir el 2005 i només llavors va veure la llum aquella versió novel·lada escrita el 1948. Aquí la va treure Anagrama el 2010: Y los hipopótamos se cocieron en sus tanques. Ja ho canta en Sisa: “morruts, desconfiats, s’ho miren tot per damunt del nas”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 5/11/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir