Les dates assenyalades

Entre dates assenyalades hi ha competència deslleial. Ja em diran si no té delicte que el nostrat onze de setembre fos la data triada pels colpistes xilens comandats per Pinochet per pelar el president electe Salvador Allende. I encara té més delicte que hi reincidissin els terroristes d’Al Qaeda a l’hora de fer caure les torres bessones en la primera gran data del segle XXI que figurarà a tots els llibres d’història. Ara ens torna a passar amb el 9N (del 2014) i la victòria de Donald Trump. Just abans de les eleccions, la vila de Montoliu de Lleida (al Segrià) havia sortit a tots els noticiaris per la decisió del seu ajuntament de dedicar un carrer (més aviat un carreró) a la consulta del 9N. Hi va influir que ho fessin amb el suport de tots els regidors del consistori, inclòs el del PP, Eduardo Ruiz. Ruiz sempre podria dir que el carrer commemora la victòria de Trump. No ho farà, perquè ja va explicar que no havia votat en contra perquè respectava el 80% de veïns de Montoliu que havien anat a votar el 9N, però no em diran que no seria una bona excusa. De carrers dedicats al 9 de novembre ja n’hi havia a Catalunya molt abans del 9N del 2014. A finals dels noranta vaig intentar completar els 365 dies del calendari amb noms de carrers reals a qualsevol ciutat del món. En vaig dir cronovies, i amb l’ajuda dels lectors gairebé vaig aconseguir completar el calendari. Des de llavors sé que a Sant Pere de Ribes ja hi havia un carrer del Nou de Novembre, perpendicular a la carretera de Sitges i, ehem, sense sortida. Pel que vaig poder escatir commemorava un episodi sagnant produït allà mateix en una de les guerres carlines, però ara qualsevol visitant pensarà que commemora la consulta. Les efemèrides són intercanviables.


       Repassant la llista de cronovies m’adono que el dia d’avui, 15 de novembre, llueix a les plaques d’un carrer de Las Palmas de Gran Canaria, tot i que no sé què commemora. Aquesta mateixa setmana podríem visitar el carrer 17 de novembre de Praga (17 listopadu), que recorda dos fets antagònics succeïts en la mateixa data: l’ocupació de les universitats per l’invasor alemany que esclafà el moviment estudiantil txec (1939) i també la manifestació d’estudiants que en commemorava el cinquantenari l’any 1989 i que va servir per fer esclatar la revolució de vellut. Diumenge és 20N. Hi va haver uns quants carrers dedicats al vint de novembre per commemorar, hem de creure que carregats de melangia, la mort del dictador. Veig a l’arxiu de cronovies que a Rubí hi va haver un carrer 20 de novembre. Ara es diu Francesc Layret. Seria interessant saber quins nous noms han pres vies tan marcades com les que estaven dedicades al 18 de juliol o el 20 de novembre. El nomenclàtor, un altre camp de batalla.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 15/11/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma