Marxant en un avió

A principis d'estiu, els mitjans catalans parlaven sense parar de les demores i cancel·lacions a can Vueling, que van deixar desenes de milers de passatgers a l'estacada. Es deia que aquests problemes s'havien arreglat abans de finals de juliol, que és quan em vaig posar darrere el mig miler de passatgers que feien cua davant els taulells de Vueling i com que tan sols hi treballaven tres empleats vaig haver d'esperar dues hores al cap de les quals se'm va enviar a una altra cua llarga, dita “d'última hora”; mitja hora més tard vaig córrer cap a la porta assignada on els panells d'informació em van sorprendre amb la notícia que el vol acumulava 80 minuts de demora; i, quan vaig aconseguir pujar a l'avió, es va anunciar una demora afegida de 40 minuts; i, passats els 40 minuts, se'n va anunciar una altra de 30. A aquestes alçades, molts dels passatgers ja estàvem xerrant drets i encara ho estàvem quan l'avió, sense que les hostesses ens diguessin res, va començar a traslladar-se cap a la pista. Pel que fa a l'aterratge, les ales basculaven fins a l'últim moment i el xoc del contacte amb el terra va ser prou fort per fer que gairebé tots xiscléssim. Diuen que Vueling va aconseguir desaparèixer dels titulars gràcies al lloguer de pilots i hostesses nous. M'agradaria saber quines qualificacions, precisament, tenen els pilots i hostesses esmentats. Com també m'agradaria que Vueling tornés a sortir als mitjans, tot i que temo que no ho farà pas, aquesta columna modesta a part.

Matthew Tree, El Punt Avui,  14/08/2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma