Visca Califòrnia lliure!

Els californians estan especialment consternats per la victòria de Trump. Els seus resultats electorals són similars als que va obtenir el Brexit a Escòcia. Trump només va rebre un 33% dels vots, mentre que Hillary passava del 61%. Ja els havia passat el mateix amb Reagan i amb Bush. Per això, algunes veus ja han començat a apostar per la independència de l’estat californià. No és pas inèdit ni sobtat. La dialèctica entre els estats de la Unió no està exempta de tensions separatistes, tant entre el Nord i el Sud, rivals directes en la Guerra de Secessió, com entre els estats de l’Est i els de l’Oest. A Hawaii hi ha moviments sobiranistes organitzats, i al Canadà, més enllà dels dos referèndums perduts pels independentistes quebequesos, fins i tot a British Columbia periòdicament es parla de secessió, en el seu cas per estar més a prop dels seus veïns del sud i fer continu el flux entre Vancouver i Seattle. En aquest cas, diversos empresaris importants de Silicon Valley s’han mostrat proclius a la independència de Califòrnia. Shervin Pishevar, inversor en empreses que van de boca en boca com Hyperloop, Uber o AirBnB, fins i tot ha anunciat que finançarà una campanya per la independència de l’estat que genera més riquesa dels cinquanta que formen els EUA (un PIB que el situaria en el sisè lloc mundial), el més poblat (frega 40 milions d’habitants) i el tercer més gran (420.000 quilòmetres quadrats).

       Com que el nom sempre fa la cosa, els mitjans ja s’han afanyat a parlar de Calexit, i les analogies amb el dilema Brexit/Bremain s’han estirat amb opcions menys directes com el Califrexit (amb el free de llibertat pel mig) o el Caleavefornia (amb el leave de marxar). Als sobiranistes catalans que ho comparen amb el Catexit els convidrà explorar la teoria que deriva el topònim Califòrnia de la llengua catalana. Cal tenir en compte que el militar lleidatà (d’Os de Balaguer) Gaspar de Portolà i Rovira va ser-ne un dels primers exploradors, va fundar San Diego i va exercir-ne de Governador (tant de la Baixa com de l’Alta Califòrnia) de 1767 a 1770. El que és segur és que a la seva expedició es parlava català. Hi anaven el pare Joan Crespí, que en va ser el cronista, el pare mallorquí Juníper Serra (Ginebró, que en diuen a la seva vila natal de Petra) i nombrosos missioners, colons i milicians de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya. Podien saber, doncs, que en alguns masos de la Catalunya interior una califòrnia és un rebost subterrani que manté temperatura constant. El que ja resulta més improbable que sabessin és que amb les lletres de Califòrnia es forma l’anagrama Fornicàlia.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 14/11/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma