dimecres, 21 de desembre de 2016

El saltamartí d'aigua

Cada temporada nadalenca apareix un nou joc o una nova joguina que tothom busca desesperadament per botigues, franquícies i xarxes. Nines amb cara de porc, personatges de dibuixos animats, ginys clàssics de la nostra infància que retornen, com ara el ioió. No diré marques, però segur que tots en tenim alguna al cap, fruit de la pressió publicitària que rebota en les ments dels infants. Després, ja sigui sota un avet embolat o a redós d’un portal il·luminat, molts dels xirois destinataris d’aquestes joguines tan esforçadament localitzades acaben jugant amb qualsevol altra cosa. Les capses de cartó en les quals venien embalades, per exemple. Aquesta temporada nadalenca que tot just encetem també té diversos productes estrella que ara mateix busquen molts progenitors (sinònim culte destinat a evitar qualsevol filtració fortuïta a cap menor innocent que pugui acostar-se a aquest article). No diré marques perquè no me les sé, però hi ha un joc que sobresurt d’una manera molt destacada. Es tracta d’un joc ancestral en una modalitat nova que en les últimes setmanes ha envait patis d’escola, carrers i places. Per la seva naturalesa transversal podria acabar amb la paradoxa dels nens que aparquen les joguines per jugar amb les seves capses de cartó. No té nom oficial, que jo sàpiga, però el podríem anomenar saltamartí d’aigua. Un saltamartí és un insecte saltador, però també un ninot lleuger que porta un pes a la base que el fa mantenir-se dret per l’acció del pes addicional. El saltamartí d’aigua és un joc d’habilitat que conjumina contingut i continent.


Segur que la majoria de lectors ja han vist algun nen que juga al saltamartí d’aigua, encara que no n’hagin estat conscients. Potser s’han fixat en algun cadell que llançava obsessivament una ampolla de plàstic al terra durant hores i han pensat que el pobre xic es comportava d’una manera una mica estranya. Que li faltava un bull, vaja. Perquè el saltamartí d’aigua consisteix en omplir de líquid una ampolla de plàstic fins a un punt determinat del seu volum, posem que un terç, i després llançar-la a l’aire com si fos un ganivet de prestidigitador. L’objectiu del joc és que roti com un molinet i caigui dreta. És a dir, la idea és transformar una ampolla d’aigua mineral en un saltamartí. El joc d’habilitat aprofita el pes del líquid que hi hem abocat per fer-la caure dreta. I si cau dreta el nen (que tots portem dins) esclata en grans crits celebratoris i els seus consemblants li agafen l’ampolla per intentar emular-lo. No provin de fer-ho amb ampolles de vidre, que prendran mal. Ni amb líquids d’alta graduació, que se’ls acabaran bevent i malament rai. Preparem-nos per veure volar moltes ampolles durant aquestes festes.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/12/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir