dimecres, 21 de desembre de 2016

Música i cicatrius

Ara que la majoria de botigues de discos han tancat, resulta que si volem tenir novetats dels nostres ídols musicals haurem d’anar a les llibreries. No s’havia vist mai abans que coincidissin, de sobte, tants llibres autobiogràfics, de memòries i batalletes, signats pels músics que ens han composat la banda sonora de les últimes dècades. Passem llista. L’editorial Malpaso fa temps que es dedica a aquesta gènere: acaben de publicar les Letras completas de Bob Dylan, aprofitant l’estirada del Nobel de Literatura, i també són recents Born to Run, de Bruce Springsteen; l’autobiografia de Morrissey; Música infiel y tinta invisible, d’Elvis Costello, i A todo riesgo, de Chrissie Hynde, amb el subtítol “memorias airadas de una Pretender”. La febrada es completa amb M Train, de Patti Smith (Lumen); Porcelain, les memòries de Moby (Sexto Piso), i Scar Tissue, autobiografia d’Anthony Kiedis, el cantant multitatuat i sense samarreta de Red Hot Chili Peppers (Capitán Swing). 

¿Com és que de sobte tots aquests músics es posen a escriure sobre si mateixos? D’una banda hi deu haver la necessitat humana de mirar enrere i explicar-nos on es van fer totes les cicatrtius, físiques i emocionals. Tots han fet els 50 anys i alguns fins i tot els 60 i més, una edat provecta per a les estrelles del rock, però jo crec que també hi ha una voluntat de passar comptes, de justificar-se, de donar visibilitat a una vida a contra-corrent. Avui dia les estrelles musicals, els que venen més discos, són massa joves i massa saludables, i és com si aquell esperit trencador s’hagués dissolt en la tonteria general de la música comercial. A més, potser en algun cas, s’hi entreveu un cert complex d’inferioritat (Morrissey, are you there?), com si la paraula escrita els pogués donar més prestigi cultural que un grapat de cançons que tothom se sap de memòria.

Musicalment, el 2016 serà sobretot l’any en què van morir David Bowie, Prince i Leonard Cohen. Una collita funesta. Mentrestant, els Rolling Stones treuen un nou disc, que revisita les essències del blues, Van Morrison no deixa els escenaris i fins i tot diu que tornen els Jesus & Mary Chain. Qui ho havia de dir, però amb els anys els nostres ídols s’han convertit en les forces vives de la resistència musical.

Jordi Puntí, El Periódico, 17 de desembre del 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir