Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Vexil·lologia parlamentària

Imatge
Les pàgines d’internacional informen a bastament sobre les complexes converses postelectorals a Alemanya. La cancellera Merkel és la veu més audible del batibull europeu i l’interès per saber a quins pactes arriba és elevat. Crida l’atenció l’associació que la premsa alemanya ha establert entre els colors corporatius de les forces polítiques i algunes banderes del món. Van començar parlant de la coalició Jamaica perquè els colors de la bandera que branda Usain Bolt coincideixen amb els de les tres forces que van encetar les converses: negre (com la CDU/CSU de Merkel), groc (com els liberals de l’FDP) i verd (com els ecologistes). Atès que l’opció jamaicana se’n va anar en ­orris per la franja groga liberal i el no-és-no de Martin Schulz va començar a trontollar, la premsa va saltar a la coalició Kènia, en al·lusió als colors de la bandera del país africà: negre, roig i verd. El groc liberal substituït pel roig socialdemòcrata fa volar del Carib a l’Àfrica, mentre que la reedició de l…

D'arbres i boscos

Imatge
A finals de juny, sembla que faci segles, vaig assistir a una sessió explicativa per al veïnat del projecte d’arranjament dels jardins de la masia de Can Fargas, al passeig Maragall. Visc tan a prop que hi passo cada dia i fa molts anys fins i tot els vaig trepitjar, quan se’n començava a fer alguna visita guiada amb les explicacions de Desideri Díez. Ara Vila Marguerita, que és com en realitat es deia Can Fargas, ja és una escola municipal de música, després d’anys i panys de lluites veïnals per no deixar-la en mans privades que la volien munyir com una vaca pètria amb usos que l’haurien desnaturalitzat del tot. La primera vegada que vaig participar activament en una acció de protesta a peu de carrer va ser amb els veïns canfarguistes, que cada any tallaven el carrer i hi organitzaven una fira reivindicativa, amb música i parlaments. Una vegada que la vam encerclar amb una cadena humana em va tocar davant del jardí i vaig tenir temps per fixar-m’hi amb més deteniment. Era un veritab…

Barcelona zandinista

Imatge
Entrar en una llibreria i agafar un taxi són, des d’ara mateix, dues activitats complementàries que es poden practicar simultàniament. El taxi en qüestió és de Barcelona, però la llibreria pot ser a qualsevol lloc. Carlos Zanón acaba de publicar Taxi (Salamandra), un novel·lot capaç de permetre’ns ironitzar sobre la ironia d’un dels títols més recordats de Sergi Pàmies: La gran novel·la sobre Barcelona (1999). Zanón, un cinquantí que ha transitat pel gènere negre de manera prou convincent com per rebre en herència el llegat Carvalho, proposa una novel·la de personatges sobre fons urbà. El personatge principal és el taxista Sandino. L’urbs és Barcelona i el taxi, un bon vehicle per transitar-hi, encotxant i desencotxant passatgers diversos. Tot això hi és, de manera remarcablement sòlida, però també hi ha un malestar emocional inexplicable que la novel·la desplega sense psicologismes barats ni sentenciosa grandiloqüència. Sandino, “un taxista que lee libros y al que le gustan músicos q…

Bloody Mary Lliure

Imatge
Dimecres, quarts de nou de la nit. Teatre Lliure de Montjuïc. Llegeixes, com tens per costum, el programa de mà de l’espectacle assegut ja a la teva localitat. Sergi Belbel, responsable de la versió de Maria Estuard de Friederich von Schiller que avui s’hi estrena, signa un text que contextualitza l’obra. Sota el títol “Dones i política” situa Schiller entre el grup de creadors alemanys Sturm un Drang que inaugura el romanticisme. Assegut a la fila tres de la grada B, recordes Alfredo Álvarez, el professor de literatura que us en parlava als Salesians d’Horta. Sturm un Drang, tormenta e ímpetu, us deia. El programa de mà conté un arbre genealògic dels Tudor on queda clar que les reines d’Anglaterra i d’Escòcia eren cosines, tot i que Schiller a l’obra les fa germanes. Belbel en destaca la “batalla de reines”, aquí unes esplèndides Míriam Alamany (Isabel) i Sílvia Bel (Maria). Dues reines de dues nacions en litigi territorial, dos tarannàs radicalment oposats en la política i en l’amor…

Henri Poincaré fitxa pel PSC

Imatge
Hi ha paraules que irrompen en l’esfera pública d’una manera sobtada i que marquen una època. La famosa casta, per exemple, en boca d’un Pablo Iglesias que ara ja no la pronuncia mai. O dos recentíssims adverbis de l’àmbit jurídic que remeten a una paradoxa delictiva: tumultuàriament (adverbi que va resultar clau per empresonar els Jordis) i indiciàriament (adverbi que, de moment, no sembla que hagi de servir per empresonar els Pepes). Aquestes setmanes s’ha activat l’ús de tot un catàleg de derivats de la paraula proporció, definida com la “relació d'una part amb el tot o d'una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau”. El ministre Zoido sembla abonat a l’aplicació sistemàtica de l’adjectiu proporcional al substantiu força. Va començar a pronunciar-lo a tort i a dret per combatre les imatges de violència explícita que ens va deixar la desastrosa actuació policial del dia 1 d’octubre. Zoido es va encomanar al sintagma “ús proporcional de la força” i no el van tre…

El dia de la llibreria Sagitari

Imatge
Divendres passat era el dia de les llibreries. Malament rai, quan t’han de dedicar un dia a l’any. Senyal que els altres 364 la passes magra. Més enllà dels descomptes, la diada va servir perquè s’estrenés La librería d’Isabel Coixet i perquè les xarxes socials s’omplissin d’etiquetes benintencionades sobre llibreries. Però al meu barri, a tocar del mercat, la persiana d’una llibreria va aparèixer amb una pintada de Viva España al costat de dos símbols tan inequívocs com la creu gamada i la mira del fusell. Per si no era prou, als marges verticals del vestíbul, dos mots glaçadors: judío i negro. La banalització generalitzada dels apel·latius relacionats amb el feixisme fa que tota prevenció sobre l’ús del terme sigui poca, però en el cas d’aquesta pintada, feixista em sembla un qualificatiu ajustat. La Llibreria Sagitari del passatge de Vila i Rosell és una de les dues bones llibreries que tenim al barri d’Horta (l’altra és a la plaça d’Eivissa). La regenta gent molt discreta, dos ger…