dissabte, 7 de gener de 2017

Excel·lent Sellent

L’editor Bernat Puigtobella completa aquestes setmanes un trajecte capicua que l’ha portat per les tres fases d’un joc tradicional: pedra, paper i tisora. Després d’iniciar-se en el món de l’edició literària imprimint llibres en paper, al segell Empúries, Puigtobella va començar a picar pedra al món digital. En els últims anys, ha consolidat un mitjà cultural de referència amb milers d’usuaris (i col·laboradors gratisetamorosos) sota l’afortunada capçalera de Núvol. Més enllà de les ressenyes múltiples, els debats gremials i les enceses polèmiques, també hi exerceix d’editor de llibres. La Biblioteca Digital de Núvol, iniciada l’any 2012 amb la narració inèdita de Toni Sala El cotxe, consta de setze ebooks: narrativa, poesia, teatre, assaig i correspondència. Autors d’interès com Enric Casasses, Ferran Toutain, Anna Punsoda o Sebastià Perelló. L’últim, La catalana lletra de Jaume Subirana. Ara, però, Puigtobella torna a la tinta i el paper des d’aquest mateix segell ennuvolat. I ho fa d’una manera espectacular, perquè el primer volum d’aquest segell digital té un miler de pàgines. Porta per títol Shakespeare (Versions a peu d’obra) i conté les traduccions que ha fet Joan Sellent d’una desena d’obres de Shakespeare.

La majoria de shakespeares que, en les dues últimes dècades, pugui haver vist un bon aficionat al teatre en català són obra seva. Entre l’estrena del Hamlet que dirigí i interpretà Lluís Homar l’any 1999 i el Ricard III que el mateix Homar estrenarà al TNC el proper maig, dirigit per Xavier Albertí, Sellent ha rebut l’encàrrec de traduir vuit obres més, entre les quals El Rei Lear, El mercader de Venècia o El somni d’una nit d’estiu. Diu Marcos Ordóñez en una mena d’epíleg coral que l’editor Puigtobella inclou amb les opinions de gent de teatre, que Sellent és més que un traductor: “es un hombre de teatro, siempre atento a la potencia escénica y la musicalidad del lenguaje”. Aquest és el seu secret: tenir en compte la naturalesa oral del text teatral, tot abolint la distància entre tecla i corda vocal, i posar-lo al servei d’una obra que té més elements. Afirma Sellent: “no he donat mai una versió per totalment enllestida fins que no ha passat la prova d’una lectura compartida amb el director, amb la negociació de canvis i retocs que això sol implicar, i de sentir-la en boca dels actors que l’han de defensar sobre l’escenari”. Sellent és, en efecte, un home de teatre. S’implica en els assajos i, si cal, assessora els actors en l’elocució del vers. Afirma que aquesta intervenció en la cocció teatral gairebé sempre ha estat ben rebuda i encoratjada. Llevat “d’alguns directors que solen donar prioritat a altres llenguatges escènics per damunt del text i tendeixen a subestimar la importància del vers com un recurs estilístic”. La impressionant nòmina de directors amb què ha treballat (Albertí, Bieito, Broggi, Chornet, Duran, Homar, Lavaudant, Mestres, Molins, Ollé, Pascual, Portaceli, Ribalta, Rigola) convida a jugar al Cluedo.  

Màrius Serra. La Vanguardia. 7/1/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir