dilluns, 23 de gener de 2017

Metàfora disponible

Aquest 2017 es presenta singular des de tots els punts de vista. Ja fa anys que el president Artur Mas va anunciar que ens endinsaríem en terreny desconegut i a fe que ens hi hem endinsat. En política, les novetats comporten canvis importants en el discurs, i si alguna cosa hi haurà, en els propers mesos, seran novetats. És per això que, des d’aquesta humil columna, em sembla oportú oferir al mercat d’hivern dels trops una metàfora nova perquè els múltiples exegetes de l’actualitat política tinguin a bé d’analitzar-la i fer-ne l’ús que considerin oportú. L’exploració metafòrica dels relators, tertulians, cronistes i polítics en actiu ha cobert, des que va començar el procés independentista, terra, mar i aire. Pel que fa al mar, anem servits des de la presidència de Mas, molt donat a les metàfores marineres. Les ferroviàries també han proliferat. Més enllà dels problemes periòdics de la xarxa de Rodalies, ja fa anys que s’anuncia per megafonia un xoc de trens que cada cop sembla més proper. Últimament, l’espai tropològic s’ha vist enriquit per les metàfores gastronòmiques. L’interrogatori al regidor Coma per part del fiscal González passarà a la història per la pèrfida insistència en l’anàlisi del text “per fer una truita cal trencar els ous”. El president Puigdemont hi ha afegit el pollastre, en el sentit d’embolic colossal, allò que abans en dèiem un sidral o, per dir-ho com els caleros de L’Ametlla de Mar, un palangre.

El meu nou trop és menys espectacular, però estic segur que servirà. Resulta que aquests dies de neu a les carreteres i als noticiaris m’he comprat unes cadenes per al cotxe. Tot i que espero no haver-les de calçar mai, no he agafat les clàssiques cadenes metàl·liques sinó unes de noves, tèxtils, una espècie de fundes de maneig teòricament simple. Quan ja les havia pagades, el venedor em transmet un missatge inesperat amb una vehemència inquietant: “sobretot, no circuli darrere de cap cotxe que porti cadenes metàl·liques, deixi’l que s’allunyi, perquè si no les rebentarà”. No puc evitar veure-hi una metàfora de la situació. A la política catalana hi ha una gran nevada, tothom ha de circular amb cadenes i ningú no sembla voler posar-se a roda de ningú: Puigdemont, Junqueras, Colau, la furgoneta de la CUP... A l’espanyola, passa el mateix: Rajoy i Aznar, el trio Z (Díaz-López-Sánchez), Errejón i Iglesias... Com que no em guanyo la vida comentant la situació política no tinc ni la més remota idea sobre qui porta cadenes metàl·liques i qui, havent-ne calçat unes de tèxtils, evita circular a roda de l’altre. Això sí, estic convençut que la metàfora de les cadenes és productiva i, sobretot, que té un públic objectiu cada cop més nombrós que la podrà usar en les seves anàlisis quotidianes de la cosa.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 23/1/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir