Senyors Wechsel i Valuta

Canvi, Cambio, Change, Exchange, Wechsel, Valuta… L’arribada de l’euro va erradicar aquesta tirallonga verbal als vestíbuls dels bancs. El canvi de moneda va ser d’un dia per l’altre, però encara ara hi ha gent que tradueix les grans quantitats a pessetes per fer-se el càrrec d’un preu. Assumir canvis estructurals és una qüestió d’actitud, però l’edat també hi juga. El proppassat 20 de novembre va fer quaranta-un anys que el franquisme acabà nominalment, però no costa gaire detectar gent que encara no l’ha deixat enrere. Massa gent. Tots en som corresponsables, però el cert és que l’aplicació radical de la democràcia provoca arrítmies a molts cors. No cal estudiar Heràclit per saber que el canvi és inherent a les nostres existències i tanmateix, les rutines més consolidades provoquen que qualsevol variació ens agafi a contrapel. Canviem els mobles de lloc a la sala d’estar i ens passem setmanes ensopegant a tort i a dret. Lloguem un automòbil automàtic i cada cop que volem accelerar la mà se’ns dispara cap al nostre canvi de marxes de mànec helicoidal. Per no parlar dels canvis de parella, de feina, de país o de posició social. No voldria estar en la pell de l’il·lustre hortenc Manuel Valls en aquest 2017 políticament clau per a l’estat francès: ex-primer ministre, exministre també i potser aviat excandidat socialista. El mateix podríem aplicar a la majoria de dirigents d’Europa, d’Espanya i de Catalunya, en aquest tram decisiu del conflicte de sobiranies, amb la crisi dels refugiats, el verb referendar a l’horitzó i les dificultats per conjugar-lo. Els éssers humans som animals de costums, fins al punt que hem descrit una fòbia específica, la cainotofòbia, per anomenar la por al canvi, a la novetat. I això no només es pot aplicar a la política. De fet, la història de l’art i de la creativitat humana és una lluita contra aquesta fòbia capaç de provocar arterioesclerosi cultural entre els immobilistes. Per això, en aquest primer rum rum de 2017, constato que entrem en un any de mudança en molts fronts. Quin bé de déu de canvis que venen a partir d’avui, tot i que hi hagi gent que pugui expressar que no li dona la gana entomar-los.

       P.S. La Vanguardia, com la gran majoria de mitjans de comunicació en llengua catalana, va començar a aplicar en l’edició d’ahir 1 de gener els canvis ortogràfics ratificats pel Ple de l’IEC el passat 24 d’octubre. Any nou, normes noves. En aquest article s’hi han introduït 9 canvis ortogràfics respecte a les normes anteriors. Els mots que hem escrit en la nova grafia són: erradicar, corresponsables, arrítmies, contrapel, helicoidal, ex-primer ministre, arterioesclerosi, venen, dona. Bon any del canvi.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 2/1/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma