dissabte, 4 de febrer de 2017

L'eclipsi de l'Alfa

El proper dijous nou presentem L’eclipsi de Georges Perec en versió de Pujol Cruells. Ho fem sense pretensions, en un lloc excel·lent del Poble Nou, on els molt lectors tenen el prurit bisbètic de dir “No Llegim”. L’eclipsi és mel. Perec hi prohibeix totes les lletres es en els tres-cents fulls que ocupen les peripècies primer de Toni Vokl i després de totes les figures fugisseres que componen l’univers triple que Perec ens ofereix: misteri novel·lístic, joc estilístic i record dels progenitors. Pujol Cruells hi excel·leix perquè enriqueix el repte, tot essent fidedigne. Per exemple, en els poemes interiors, trobem Fuges de Climent (“Vèrtex”) i JV Foix (“Les il·lusòries omegues”), i els noms prohibits esdevenen circuml·loquis potents, com “Tres composicions per l’inventor de l’esplín, bohemi de les Lutècies”. L’inici de L’Eclipsi diu: “Tres bisbes, un mestre de lleis jueu, un coronel membre de diverses lògies i un trio de politiquets negligibles sotmesos pels desigs d’un trust britó difonen per les emissores i ho preconitzen en libels: el risc de morir per desnutrició és imminent”. Buf. L’esforç de fondre la A acaba ara.
A la catalana, ha arramblat amb la A. A la gal·la, la marca prohibida per Perec és la lletra E, la més freqüent en francès. Vet aquí com comença: “Trois cardinaux, un rabbin, un amiral franc-maçon, un trio d'insignifiants politicards soumis au bon plaisir d'un trust anglo-saxon, ont fait savoir à la population par radio, puis par placards, qu'on risquait la mort par inanition”. Adrià Pujol Cruells, en l’edició de L’Avenç fa tot sol la feina que, en la versió castellana publicada per Anagrama va fer un grup de traductors, El secuestro: “Tres obispos, un religioso judío, un coronel del Opus y un trío de mediocres politicuchos, siguiendo los deseos de un trust inglés, difundieron por televisión, y luego en letreros, el inminente riesgo de morir por desnutrición”. En italià, Piero Falchetta elimina la E, en diu La scomparsa, i comença: “Quattro cardinali, un rabbino, un ammiraglio affiliato alla Gran Loggia, un duo di politicanti da strapazzo agli ordini di un trust britannico, hanno avvisato il popolo prima alla radio, poi con avvisi murali, di un grosso rischio, la mancanza di cibo”. En anglès, Gilbert Adair en diu A void (un joc entre un buit i el verb evitar) i desterra la E: “Today, by radio, and also on giant hoardings, a rabbi, an admiral notorious for his links to Masonry, a trio of cardinals, a trio, too, of insignificant politicians (bought and paid for by a rich and corrupt Anglo-Canadian banking corporation), inform us all of how our country now risks dying of starvation”.

La versió d’Adrià Pujol Cruells és extraordinària.  Ultrapassa la gimnàstica i s’acosta al ballet. Les solucions que troba per esquivar la trava són estimulants. D’això es tracta. L’escriptura condicionada és un estímul per a l’exploració de noves formes expressives. Noves maneres de dir. El que desapareix és el lloc comú. Vinga Adrià, ara Les revenentes.  

Màrius Serra. La Vanguardia. 4/2/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir