Negacionistes de fireta

Aquesta setmana s’ha inaugurat el Museu Joan Fuster al carrer de Sant Josep de Sueca. És una instal·lació cultural esplèndida, de tall clàssic. La museïtzació de la casa d’un escriptor feta amb senderi, sentit de la proporció i una combinació adequada entre els components arxivístic i expositiu. De fet, l’Espai Joan Fuster abasta dues cases, la residència de l’escriptor i la casa contigua de Pasqual Fos, que comparteixen un pati interior obert que acull activitats culturals. A peu pla, on en un futur quedarà instal·lada una exposició permanent, s’hi reconstrueix l’atmosfera de la casa de Fuster des del relat museístic, sense reproduccions forçades ni mixtificacions de cartó pedra, i aquesta recreació conviu amb una adequada conservació del fons fusterià: papers, llibres, obres d’art i altres objectes que el poderós imant de la curiositat de Joan Fuster va atraure cap al centre del món de Sueca. El número 10 del carrer de Sant Josep fou un veritable centre de pelegrinatge i la vasta majoria de la intel·lectualitat valenciana serva records de les llargues vetllades que hi va passar. Hores plenes de fum, paraules, conyac i pensament crític que conformen el llegat intel·lectual més potent de la història del País Valencià. Ho sabem perquè la majoria de visitants ho ha acabat explicant, d’una manera o una altra. La casa de Joan Fuster va ser un centre irradiador de pensament crític sense el qual no s’explicaria l’actual País Valencià. Els fusterians del món estan d’enhorabona.


       Cap observador foraster, però, no serà capaç de detectar la veritable singularitat mistèrica d’aital equipament cultural. Cap saurí ben equipat no hi podrà registrar les vibracions que deu haver deixat la bèstia de la por. Por al pensament, por al qüestionament, por a l’anàlisi, por a Fuster i al fusterianisme. La casa de Joan Fuster va patir dos atemptats amb artefactes incendiaris el novembre de 1978 i el setembre de 1981, les víctimes principals dels quals van ser els volums de la seva nodrida biblioteca. Dos atemptats porucs que batejaren amb foc l’espai ara museïtzat. No van ser les úniques mostres de por a la cultura que es van donar en aquells anys. Cal recordar que en els vuitanta la crema de llibres era una de les activitats recreatives de l’ultradreta. De fet, el primer conte que vaig publicar va ser en un volum que es va dir Crema de Maga (Laia, 1987) perquè l’any 1986 al barri del Guinardó uns feixistes havien cremat la llibreria Maga. Però el veritable misteri del Museu Joan Fuster és que ha subvertit les lleis del temps. Feia molts anys que estava a punt. S’hi feien visites en petit comitè i hi treballaven documentalistes. Als que hi anàvem les autoritats locals ens explicaven que la Generalitat (governada pel PP) hi havia destinat recursos públics sense especificar-ho, en partides etiquetades com “despesa diversa” per no haver d'escriure el nom de Joan Fuster als diaris oficials de l'administració valenciana, no fos cas que la realitat contradís els seus prejudicis. Negacionistes d’estar per casa, rucs i porucs, ja era hora. Anomenem les coses pel seu nom.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 28/1/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma