dissabte, 11 de febrer de 2017

Que se't veuen els sufragis!

Fa vuit temporades que volto per Catalunya a la recerca de paraules i expressions peculiars de cada lloc. He visitat més de tres-centes poblacions per fer la secció “Paraules en ruta” amb els companys d’exteriors del programa de TV3 “Divendres”. La població número tres-cents setze ha estat Montferri, a l’Alt Camp, i ha coincidit amb la setmana del judici pels fets del 9N. Doncs bé, entre d’altres delícies verbals, hi he topat amb una expressió que sembla feta a mida per a l’acte sacramental televisat que ens ha ocupat tota la setmana. Encara avui, pels carrers de Montferri, pots sentir: “nena, se’t veuen els sufragis!”. Sí, els sufragis. Abans de 1917 Montferri es deia Puigtinyós i, que se sàpiga, no hi va haver cap moviment sufragista, però les senyores d’una certa edat encara esmenten els sufragis. Ho fan quan alguna congènere es posa una faldilla massa curta o amb tall atrevit, de manera que se li vegi d’una manera evident i continuada el tou de la cama, altrament dit panxell o, per influència castellana, la “panturrilla”. L’al·lusió sufragista té una certa gràcia perquè permet fer volar coloms metafòrics. Algunes de les persones que encara ho diuen especulaven sobre la possibilitat que fos una al·lusió en llenguatge figurat sobre la transparència electoral. Quan revelem el sentit del nostre vot ens despullem. Un dels informants fins i tot va suggerir que la cosa potser venia de les cortinetes a les cabines amb què es pretén preservar el secret del vot. Ben trobat, però un nou exemple d’etimologisme recreatiu, perquè els sufragis de la dita tenen tota la pinta de provenir d’una deformació de les sofrages. El DIEC defineix així el mot sofraja: “Part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada també buit popliti. De sofraja a sufragi només hi ha un fonema. Òbviament, la contaminació fonètica devia venir causada per raons ambientals, perquè ara fa un segle el mot sufragi ressonava en moltes de les reivindicacions democràtiques pel sufragi universal. Per exemple, el de les dones.

Sigui com sigui, el fiscal Sánchez Ulled porta tota la setmana intentant veure els sufragis dels acusats, amb l’excepció del senyor Homs, al qual ni li va mirar les cames, potser perquè aspira a interrogar-lo en instància més alta. Mentrestant, les defenses emetien envitricollades fórmules retòriques per dir que els seus defensats no van fer res per ensenyar els sufragis. Que els sufragis van ser cosa dels voluntaris ho demostren missatges del Departament de Governació i Relacions Institucionals com el que conservo (amb data anterior al 4N): “Heu estat seleccionat/ada per fer de President/a de Mesa en el procés de participació ciutadana del 9 de novembre de 2014, al local de participació següent: Escola El Carmel, c Llobregós, 154, mesa 2300Y”. Desenes de milers de voluntaris i dos milions tres-centes mil votants. Són molts sufragis per encabir-los en un sumari. En realitat, aquest embolic colossal no es resoldrà fins que no se’ns vegin els sufragis a tots d’una punyetera vegada.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura, 11/2/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir