Record de Gerard Reve


Quan es tracta de traduccions d’autors europeus, els editors anglesos i nord-americans sempre van a misses dites. Fa poc els lectors en anglès han descobert l’holandès Gerard Reve, i més en concret la seva primera novel·la, que aquí va publicar Acantilado el 2011 amb el títol de Las noches. Les crítiques l’han destacat com un gran clàssic, potser perquè fa uns anys els lectors holandesos van triar Las noches com la millor novel·la de tots el temps en la seva llengua. Tot i que va sortir fa 70 anys, Las noches conserva l’interès intacte, o més aviat passa que després de dècades d’experiments comercials i modes literàries, el rumb de la novel·la ha tornat just al punt des d’on escrivia Reve. És a dir, en el moment d’expressar la buidor d’un noi jove en la vida urbana que sorgia de la postguerra, i fer-ho a més amb sentit de l’humor i un gust per la descripció de l’avorriment laboral. No és estrany que, quan li busca referents, el crític del New York Times citi tres autors tan diferents com Salinger, Camus i l’inevitable Knausgaard. 

El cert, però, és que Gerard Reve tampoc no és gaire conegut entre nosaltres. Tot i que va escriure una vintena de novel·les i una desena de llibres de no-ficció, incloent-hi una sèrie de llibres de viatges en forma epistolar, no hi ha res editat en català i, en castellà només Las noches i El lenguaje del amor (Ultramar, 1989). Recordo haver llegit El lenguaje del amor fa més de 25 anys, seguint una recomanació fervent de Quim Monzó, i que aleshores em va sorprendre per la llibertat agosarada tant en la forma de narrar com en la història per si mateixa —un escriptor homosexual que parla de les seves conquestes de noiets efebs—. Les descripcions del sexe i del desamor no s’estaven per romanços i tenien aquella desinhibició que sovint suposem en la societat holandesa. 

Gerard Reve va morir el 2006, però el seu moment de més ressò va ser a finals dels anys vuitanta. En aquella època, Paul Verhoeven havia triomfat amb l’adaptació d’una altra novel·la turbulenta de Reve, sobre un escriptor alcohòlic que tenia visions: El quart home. Hi ha una lògica feliç, doncs, que el retorn de Reve coincideixi amb el nou èxit de Verhoeven, la premiada Elle, en aquest cas també amb una història inquietant i especial. Un dia o altre tot torna.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 de gener del 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma