divendres, 10 de febrer de 2017

Respirar en llibertat

L’arribada de Donald Trump al poder dels Estats Units, amb l’ús continuat de mentides per crear estats d’opinió, ha provocat que 1984, la novel·la de George Orwell, torni a les llistes dels llibres més venuts. Molts ciutadans deuen llegir la distòpia futurista d’Orwell com un assaig per entendre el present i, sobretot, el futur funest que s’albira. No és l’únic senyal. Aquests dies, els contraris a Trump es remeten a la tradició civilitzada del seu país com a antídot per a la barbàrie creixent. Veto a la immigració, racisme, autoritarisme... N’hi ha que recorden que aquesta setmana ha fet cent anys de l’estrena de L’immigrant, film clau de Charles Chaplin, i després ho reblen amb les paraules que hi ha inscrites al peu de l’estàtua de la Llibertat, a Nova York: “Doneu-me la vostra gent cansada, pobra, amuntegada, desitjosa de respirar en llibertat”. 

Com en el cas d’Orwell, sovint es busquen també indicis en les novel·les que han retratat l’emergència d’un dictador capitalista, si pot ser amb connexions amb el nazisme. Així, hi ha qui cita L’home en el castell, la distòpia de Philip K. Dick sobre l’Amèrica que perd la Segona Guerra i és governada per les forces feixistes, i el mateix passa amb El complot contra Amèrica, obra mestra de Philip Roth, que juga amb la idea d’una Amèrica alternativa després que Charles Lindbergh, l’aviador i simpatitzant nazi, guanyés les eleccions del 1940. 

Mentrestant Ursula K. Le Guin, autora de novel·les ciència-ficció, ha alertat de l’error de comparar les invencions d’un novel·lista amb els “fets alternatius” que ens volen vendre. La ficció és una cosa, diu, i la realitat una altra de diferent, que no permet versions alternatives. Potser la millor manera de conèixer Trump, el lloc d’on surt i cap on va, és la ficció realista actual. Un bon exemple recent n’és la novel·la La guerra de Billy Lynn, de Ben Fountain (Catedral), i l’adaptació cinematogràfica feta per Ang Lee, i que sacaba destrenar. La història d’un heroi de la guerra d’Iraq, que torna al seu país per rebre honors en una gira per tot el país, i acaba actuanten un espectacle de masses durant la mitja part d’un partit de futbol americà, és també un al·legat antibel·licista i el retrat d’un país devastat i en mans dels magnats milionaris: brètols perillosos i cínics com el mateix Trump, que fa anys que viuen en una realitat alternativa, feta a mida.

Jordi Puntí, El Periódico, 4 de febrer del 2017. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir