dilluns, 20 de febrer de 2017

Si vols t'ho explico

Qualsevol text literari pot ser guaridor. Qualsevol. Ni que sigui per contrast. Recordo haver superat algun mal tràngol llegint els aforismes de Voltaire que Fernando Savater va traduir a Sarcamos y agudezas. Segur que tot lector té els seus candidats a llibre guaridor i potser alguns dels títols ens sorprendrien. Una altra cosa és l’escriptura que neix amb la voluntat de guarir o directament relacionada amb una malaltia. És el cas d’un llibre singular que porta per títol Si vols t’ho explico. Des del 4 de febrer, dia mundial contra el càncer, i fins al 20 de març, la plataforma Tot Suma ha obert una campanya de micromecenatge per aconseguir publicar-lo. El text és un poema escrit per la mestra d’escola i contacontes tarragonina Montserrat Cebrián Sabat, quan la seva mare s’estava recuperant d’un càncer. Les il·lustracions, impactants des de la coberta mateixa, són de la muralista (amb u) Yvonne Fuster Forcadell, d’Alcanar, i l’editor és Kiko Méndez. La campanya de micromecenatge d’aquest àlbum il·lustrat ofereix el llibre per duplicat: un exemplar per a qui faci l’aportació i un altre de franc a un centre hospitalari amb pacients oncològics. El títol ho diu tot, perquè conté dos verbs que cal saber combinar amb saviesa quan parlem de càncer: voler i explicar. La condició inicial del “si-vols” és clau, perquè hem passat de l’opacitat absoluta de l’època que el càncer era “una mal lleig” a l’exhibició constant que molta gent afectada fa de tots els detalls del seu diagnòstic al Facebook. De la manca d’informació a la sobreabundància. 


       Però el verb clau del títol és “t’ho explico”. Explicar les malalties severes com el càncer en primera persona és un art molt complex i requereix una intel·ligència global considerable. Un mestre en l’art d’explicar el càncer contra el qual lluita és l’estimat Carles Capdevila. Més enllà del seu testimoni de persona socialment rellevant, Capdevila transita pel pedregar amb la motxilla de l’humor. L’humor subtil d’algú que no crida, inclusiu i, tanmateix, incisiu com qui no vol la cosa. Ell, guionista mestrívol, ha trepitjat molts escenaris per explicar qüestions relacionades amb l’educació, els fills o, últimament, les infermeres, que l’acaben de guardonar amb el premi de la Fundació Infermeria i Societat. Capdevila sempre aconsegueix l’efecte especial de transformar un full escrit o  un escenari en la butaca del costat i els receptors en còmplices. Ha estat capaç de verbalitzar les complicacions del seu càncer i, alhora, ha sabut defugir el victimisme dirigint l’atenció cap a la figura de la infermera. Ara no escriu articles, però acaba de sortir Parir amb humor (La Campana), una revisió del primer llibre que va fer sobre la paternitat, l’hilarant Criatura i companyia. Llegir-lo és abraçar-lo.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/2/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir