dimarts, 7 de febrer de 2017

Tertul·lià desmentit

L’editorial Adesiara acaba de publicar un seguit de textos grecollatins que parlen de les arts escèniques tal com es van desplegar en el món clàssic durant un mil·lenni, des del teatre àtic del segle V aC fins al VII dC. El volum, amb els textos originals grecs o llatins i les traduccions al català d’Esther Artigas i Roser Homar, porta per títol L’escena antiga i Joan Casas hi escriu una introducció contextualitzadora. Hi destaca, per exemple, que coneixem la prolongació d’aquelles pràctiques gràcies a una carta del rei visigot Sisebut retraient a l’arquebisbe Eusebi de Tarragona la seva afició pels espectacles. L’últim dels textos recollits és De spectaculis, en el qual el cartaginès del segle II Quintus Septimus Florens Tertullianus, Tertul·lià, deplora les arts escèniques des d’una visió del cristianisme que, dinou segles després, encara és compartida per alguns antiartistes. Tertul·lià, paradoxal origen etimològic dels actuals contertulians, es mostra implacable en la seva denúncia contra el món de l’espectacle, s’acull a fonts d’autoritat sovint manipulades i combina els arguments amb l’habilitat d’un tafur. Com que no troba cap prohibició bíblica, cita la lloança del rei David als que no assisteixen a “l’assemblea dels impius”, tot exaltant-ne l’absència.


       Aquesta postura d’estruç és central en l’actual conflicte entre Catalunya i Espanya. Més enllà de la instrumentalització dels mitjans (o l’arrenglerament ideològic dels uns i dels altres), hi ha un fet objectiu. A totes les tertúlies de ràdios i teles que s’emeten en català per a Catalunya (TV3, 8TV, RAC1, Catalunya Ràdio, BTV...) apareix la figura que es posiciona frontalment en contra de l’independentisme. No la titllo de cap manera ni cito cap cognom per evitar l’acusació immediata d’estar assenyalant presumptes “mals catalans”. Els lectors d’aquesta columna són prou intel·ligents per saber de qui parlo. En canvi, a les tertúlies de ràdio i teles que s’emeten en castellà per a tota Espanya (TVE, Antena 3, Tele 5, Cuatro, La Sexta, RNE, la Ser...) (gairebé) mai no hi ha cap veu que prengui una posició favorable a l’independentisme. El resultat d’aquest fet comprovable és que l’audiència d’aquests segons mitjans només rep un punt de vista únic en aquesta qüestió tan sensible, mentre que a l’audiència dels primers no li són aliens els arguments contraris a l’independentisme (ni la seva possible refutació). D’aquí el xoc anafilàctic que es produeix a l’opinió pública espanyola cada vegada que algú (es digui Mas o Rufián o Puigdemont o Junqueras) parla sense filtres. I d’aquí la poca credibilitat dels comentaristes aficionats a comparar Catalunya amb Corea del Nord però incapaços d’aplicar la seva anàlisi al subjecte polític que somien indivisibilíssim.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 7/2/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir