Trump ballant hula

La poca cintura política de Donald Trump pot provocar grans canvis per la via cataclísmica. En aquests primers dies de presidència, avui tot just és l’onzè, la llista de novetats traumàtiques ja és notable. Un dels fronts més visibles és la seva política exterior. L’afer del mur mexicà és un estirabot monumental i els països amb passaport vetat per entrar als Estats Units amenaça amb produir testimonis per a una enciclopèdia de periodisme narratiu més voluminosa que la mítica Espasa Calpe. Els noticiaris ja en van plens, els aeroports són les noves tanques de filferro i molts dels visats premium d’aliats en aquests països semblen paper mullat. Però, ja em perdonaran l’obvietat, tot el que té exterior té interior. Circulen un munt de llistes de refugiats il·lustres que han prosperat als Estats Units, d’empreses tecnològiques fundades per immigrants de primera o segona generació (gairebé totes) i els manifestants sovint llueixen pancartes per recordar que Trump s’allita amb una immigrant vinguda d’Eslovènia (née Melanija Knavs). Però la vida interior del país que Trump presideix des de fa onze dies és molt més àmplia i variada.

       El mateix dia que accedia a la presidència la famosa sèrie “Hawaii 5-O” va emetre un capítol ben singular. És el 14è de la setena temporada (en la versió d’aquest segle, esclar) i porta per títol “Ka laina ma ke one” (“la línia a la sorra” en hawaià). Succeeix en l’anomenat Refugi de Waimanalo, una mena de reducte independentista de la nació hawaiana que fa vida descatant la jurisdicció estatunidenca. A la vila de Pu’uhonua O Waimanalo, de paisatges espectaculars, es viu segons la cultura polinèsia i es reivindica políticament la legitimitat de la monarquia hawaiana, tombada fa 124 anys per un cop d’estat que van perpetrar una dotzena d’homes de negocis estatunidencs d’aspecte sospitosament semblant a Trump. L’episodi narra la història d’un fugitiu que es refugia a Waimanalo i conté tots els ingredients que popularitzat aquesta sèrie arreu del món. Però aquesta vegada els productors han volgut barrejar elements de realitat per donar a conèixer una situació molt poc coneguda i hi fa sortir alguns independentistes conspicus, com els activistes Brandon Makaawaawa o Puuhonua Bumpy Keiki Kanahele, a qui el periodista català Dani Farrús ha entrevistat a fons diverses vegades. L’emissió de l’episodi, molt seguit als Estats Units, ha generat un cert debat sobre la legitimitat de la lluita del poble hawaià, reconeguda per Bill Clinton en 1993. A les escoles de l’illa de Kauai es practica la immersió lingüística i a Waimanalo quan Trump diu “America First” no es donen per al·ludits.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum rum 31/1/17


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma