La ciència dona joc

Quan algú em critica perquè jugo massa amb les paraules recordo un episodi que vaig viure l’any 2000 en una llibreria de Rubí. Hi acabava de presentar la primera edició de Verbàlia (Empúries), un compendi de joc verbal farcit d’exemples. A l’hora de les signatures un dels assistents em va explicar un cas excepcional. Aquell científic (Toni Lombarte, de l’Institut de Ciències de Mar de Barcelona) em va parlar d’un company seu (Daniel Martín), investigador del Centre d’estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) que planejava batejar alguna espècie de cucs marins amb un joc de paraules que em va semblar brillant. El procés era senzill i detonant. Si el gènere fos capensis perquè venien de Ciutat del Cap, li havia passat pel cap descriure’n una espècie amb el nom Nocal, de manera que existís un ésser de nom tan impagable com Nocal Capensis. Vaig aplaudir. Ja m’imaginava un congrés a Oxford amb un catedràtic dient “Think about Nocal capensis...” i quatre catalanoparlants rient per sota del nas. Ara, per circumstàncies que no venen al cas, he entrat en contacte amb el doctor Martín. Em diu que encara no ha trobat l’ocasió de batejar cap Nocal capensis, tot i que segueix “mantenint la idea, per si mai es dona la casualitat que trobi una espècie nova que no es pugui assignar a cap gènere conegut i visqui en una zona als voltants d’un cap”.


       Però, sobretot, m’explica que la seva feina com a taxònom li ha permès donar nom a moltes espècies d’organismes marins, especialment cucs. I m’informa d’un dels darrers que ha descrit, en col·laboració amb un equip internacional: una espècie de cuc que viu com a simbiont a l’interior d’un bivalve. Es veu que fa anys s’havia trobat una espècie similar al Congo, però ara n’han descobert una que viu al marge Atlàntic del sud de la Península Ibèrica, als voltants de la badia de Cadis. L’espècie pertany al gènere Oxydromus i el doctor Martín n’ha documentat el comportament filmant-la mentre entra dins del bivalve o quan aquest l’expulsa, si el cuc intenta entrar per on no toca. Per això, inspirat en aquest comportament, el futur pare de l’anhelat Nocal capensis ha triat un nom prou clar: Oxydromus okupa. Si cap lector d’esperit solemnial troba que el joc verbal banalitza les troballes científiques que s’hi posi fulles. I després, que separi la fullaraca i observi l'alga Barrufeta bravensis (batejada així per la seva morfologia i perquè es va trobar a la Costa Brava, prop de Blanes), el paràsit Parvilucifera sinerae (que incorpora l'espriuana Sinera perquè va ser localitzat a Arenys) i l'esponja Stylocordyla chupa-chups (una espècie trobada a l'Antàrtida, però descrita a Barcelona, la forma de la qual no resulta gens difícil d'imaginar).

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/3/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma