dimarts, 14 de març de 2017

Palíndroms cinematogràfics

El món del cinema genera gales amb professionals que recullen premis i expenen agraïments. Rèpliques locals de la mare de totes les gales, a Hollywood, que enguany va assajar un nou premi al pitjor final en un gir argumental ensobrat digne de Bonnie & Clyde. Cada any, el moviment Rever organitza un Premi Internacional de Literatura Palindròmica per a frases capicua en castellà que al·ludeixin a un tema. Aquesta setena edició ha anat de cinema. El guanyador és un advocat terrassenc que viu a Matadepera, Joan Tomàs Sementé. El palíndrom cinematogràfic que li ha valgut el premi fa: “Rajó mal, asoma salacot. Tragó Bogart: Tócala, Sam... o sal a mojar”. Els membres del Club Palindromista Internacional, amb forta presència mexicana però dirigit pels catalans Pere Ruiz i Jesús Lladó, contemplen l’elaboració d’aquestes frases de peu forçat com un gènere literari. Aquesta és la seva reivindicació i en això es fonamenten per convocar uns debats periòdics de naturalesa quasi escolàstica. Del primer, suscitat per Ruiz l’any 2007 sobre la qualitat, en va sorgir un Decàleg del bon palíndrom. El 2009 en van fer dos, l’un sobre la definició del palíndrom com a text literari simètric, coordinat per Xavi Torres, i un per María José Abia sobre l’autoria palindròmica. El 2010 Josefet Fuentes va coordinar-ne un sobre l’aptitud palindròmica de les llengües i ara acaben d’encetar-ne un altre sobre els processos de creació palindròmica, coordinat per Salvador Jover.


       Aquestes reflexions acompanyen una activitat frenètica de creació textual 
que justifiquen la convocatòria de premis literaris com el que ara ha guanyat Joan Tomàs Sementé. Basta llegir els palíndroms cinematogràfics nominats per adonar-se de la magnitud dels congèneres del “Català a l’atac”. Les mencions especials han estat per als següents palíndroms cinematogràfics: “Oro o Diego. Callas. Enójate Zorro, Zeta-Jones allá coge ido oro” (Rodrigo Marroquín), “Otro con Al Pacino tomó tónica: plano corto” (Raúl Ortiz), “Medraba la Greta Garbo su peli. Le puso braga tergal a Bardem” (Javier Álvarez), “Ten acá tu bala, otro corto de LaButaca.Net” (David Loyo), “Seven icónica peli, dieron. Y no reí. Dile, Pacino, ¿cine ves?” (Markos Gimeno), “Ama Dalai Lama Sodoma. Socorra párrocos. Amó dos Amalia la dama” (Pompilio Iriarte), “A iraní, corta peli si le patrocinaría” (Eladi Erill). Sempre que rebo notícies d’aquests aguerrits palindromistes penso en el gran Noel Clarasó, que en la dècada dels anys seixanta va publicar una columna que reflectia la seva fascinació pels palíndroms, fonamentada en la seva raresa. Afirmava Clarasó que només se’n coneixien mitja dotzena en castellà. Si aixequés el cap... “Osar alcé, Clarasó”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 14/3/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir