Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

Dels diacrítics al ciríl·lic

Una decisió del president del Kazakhstan ens permet reflexionar sobre la nostra apassionada relació amb l’ortografia. La llengua d’aquesta ex-república soviètica és el kazakh i conviu amb el rus, també oficial. L’any 1940 el govern de Moscou va unificar la grafia de totes les llengües de l’antiga URSS i per això avui el kazakh s’escriu en alfabet ciríl·lic. Ara, el president Nursultan Nazarbàiev promou que la llengua kazakha s’escrigui en l’alfabet llatí. Això l’acostarà a la majoria dels idiomes túrquics des que Turquia va canviar l’abecedari àrab pel llatí en 1928, a instàncies d’Atatürk. La imatge d’una llengua és l’escriptura i les qüestions ortotipogràfiques influeixen en la seva percepció social. Per això els canvis d’alfabet solen ser per raons polítiques. En el cas del maltès, fins i tot va adquirir la certificació científica de ser un idioma diferent de l’àrab originari després d’haver abandonat l’alfabet àrab. El procés de canviar-li el vestit a l’idioma nacional kazakh no s…

El que dura, dura

Aquest vespre se celebra als Jardins del Palau Robert la cloenda del CREG 2016, un acrònim que remet a Catalunya Regió Europea de la Gastronomia. Una de les iniciatives més cridaneres d’aquesta edició ha estat l’aparellament entre músics i cuiners. Afortunadament, aquesta vegada no n’han dit maridatge, però cada parella s’ha intercanviat una cançó per un plat. Per exemple, Pep Sala i Nandu Jubany, coneguts des de fa dècades, o Roger Mas i Carme Ruscalleda, que ja li va dedicar un plat quan Mas va fer aquell gran disc amb la Cobla Sant Jordi. O Joan Roca i Gerard Quintana, que de nens seien en pupitres contigus. La revista Enderrock, còmplice de la iniciativa, ha anat documentant les converses i aquest vespre escoltarem algunes de les cançons sorgides. En un dels casos, l’osonenc Arnau Tordera xerra amb Vicent Guimerà. Tordera lidera el grup Obeses, i recentment ha excel·lit als teatres amb un musical sobre Verdaguer. Guimerà regenta L’Antic Molí d’Ulldecona que fa poc va rebre la prim…

Dir-se Pin abans del PIN

Sant Jordi s’ha transformat en una mena de comodí dels esdeveniments. Té tan bona premsa que tothom s’hi acull. Enguany, a banda dels llibres i de les roses, ens volen vendre números de la Grossa i també hi haurà meses del Pacte Nacional pel Referèndum. Quan l’editor valencià instal·lat a Barcelona Vicente Clavel Andrés es va empescar el dia del llibre l’any 1926 no s’ho podia ni imaginar. Clavel també era escriptor, traductor i  periodista, i duia una flor al cognom, però si li arriben a dir que un segle després les masses envairien els carrers de Barcelona s’hauria posat les mans al cap. A banda de les transaccions, aquests dies es convoquen tota mena d’actes que tenen la lletra impresa en el punt de mira. Entre els acadèmics, aquest dijous dia 20, a les set del vespre, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres celebrarà en sessió pública l’acollida del nou Acadèmic Electe Joan Martí i Castell, catedràtic emèrit de Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de…

Tàpias i els "tapietes"

Imatge
La mort de Joan Colell, conegut amb el nom artístic de Pere Tàpias, ha provocat la consternació habitual que acompanya la desaparició d’una figura pública estimada. En el cas de Tàpias, tres gremis han confluït en el dol: el musical, el radiofònic i el gastronòmic. Tot i les seves múltiples facetes, Tàpias va ser sempre un paio singular. Potser la seva cançó més coneguda sigui la famosa moto que espetega amb un xucupapapa, però ell no n’havia fet servir mai, de moto. Preferia anar a peu (o en bici). Al passeig del Carme de Vilanova (protagonista d’una bella cançó) encara hi ha el Patxurri, un bar de referència. A primers dels vuitanta Tàpias s’hi passava hores tertuliejant amb els seus amics, entre els quals músics com Francesc Borrull o intel·lectuals com Quico Mestres, l’històric editor de El Cep i la Nansa, que bé podria ser considerada la degana de les petites editorials independents. Ben a prop del Patxurri hi havia el Mauri, un bar de terrassa més àmplia. Els més joves, estiueja…

Els secrets de la poesia

Un equip d’investigadors de la universitat de Bangor, al nord del País de Gal·les, publica a la revista científica Frontiers of Psychology els resultats d’un estudi singular: “Implicit Detection of poetic harmony in the naïve brain”. Ras i curt, pretenen esclarir si un lector sense l’hàbit de llegir poesia distingeix o no frases que responen a uns patrons poètics tradicionals. Han triat una antiga forma poètica en llengua gal·lesa, l’anomenada Cynghanedd (harmonia, en gal·lès), que requereix una repetició consonàntica (rima interna), en paral·lel a uns patrons mètrics d’accentuació sil·làbica. Crida més l’atenció la repetició de consonants en el mateix ordre. Un exemple canònic (amb les consonants DTHB en majúscula per visualitzar-les) seria: “a DaeTH i Ben / DeiTHio Byd” (que vol dir “i va arribar al final/ viatjant pel món”), mentre que “a daeth i ben/ deithio cwm” (i va arribar al final/ viatjant per la vall) seria una violació morfològica. Els investigadors han treballat amb 25 pa…