diumenge, 30 d’abril de 2017

Dels diacrítics al ciríl·lic

Una decisió del president del Kazakhstan ens permet reflexionar sobre la nostra apassionada relació amb l’ortografia. La llengua d’aquesta ex-república soviètica és el kazakh i conviu amb el rus, també oficial. L’any 1940 el govern de Moscou va unificar la grafia de totes les llengües de l’antiga URSS i per això avui el kazakh s’escriu en alfabet ciríl·lic. Ara, el president Nursultan Nazarbàiev promou que la llengua kazakha s’escrigui en l’alfabet llatí. Això l’acostarà a la majoria dels idiomes túrquics des que Turquia va canviar l’abecedari àrab pel llatí en 1928, a instàncies d’Atatürk. La imatge d’una llengua és l’escriptura i les qüestions ortotipogràfiques influeixen en la seva percepció social. Per això els canvis d’alfabet solen ser per raons polítiques. En el cas del maltès, fins i tot va adquirir la certificació científica de ser un idioma diferent de l’àrab originari després d’haver abandonat l’alfabet àrab. El procés de canviar-li el vestit a l’idioma nacional kazakh no serà ni senzill ni immediat. El govern d’Astanà va començar a plantejar-s’ho el 2007 i es marca l’objectiu de completar la substitució l’any 2025. En els propers mesos els lingüistes desenvoluparan una versió llatina de l’alfabet i l’any vinent es començaran a distribuir els primers llibres de text. Val a dir que els escolars ja coneixen l’alfabet llatí perquè estudien anglès, però tot i això l’operació transcriptora és d’una envergadura notable.


       La notícia coincideix amb la imminent publicació de la nova Ortografia catalana que conté mitja dotzena de retocs ortogràfics que han de ser aplicats en els propers quatre anys. De fet, ja s’apliquen a la majoria de mitjans de comunicació catalans des de fa més de cent dies, tal com recollia fa poc Magí Camps en una columna que valorava l’experiència d’aplicar-los a La Vanguardia. La passada tardor, quan es van fer públics els canvis proposats, hi va haver reaccions molt variades. Qualsevol canvi normatiu en suscita. Més encara si és ortogràfic, per la seva visibilitat. Hi ha arguments contraris molt raonables que permeten un debat en termes tècnics i també reaccions viscerals que parteixen d’una concepció de la llengua com un codi intocable. Recordo amb fervor un videoclip en defensa dels accents diacrítics protagonitzat per la intrèpida youtuber Leopolda Olda i un grup d’estudiants que acusaven l’IEC de fer malbé la llengua per haver eliminat un munt d’accents diacrítics. “Torneu-nos els accents, diacrítics!”, cantaven apassionats. “Si seguiu així el pronom feble cau també”, barrejaven indignats, com si l’ortografia i la sintaxi tinguessin la mateixa naturalesa. Aquest estiu, el Kazhakhstan pot viure un fenomen semblant al de Cuba, amb tot de turistes visitant el país “abans que tot no canvïi”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 25/4/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir