dimarts, 4 d’abril de 2017

Juan Benet i Carrero Blanco

Ara fa tretze anys, quan conduïa el programa literari Alexandria al Canal 33, vam visitar Rosa Regàs al seu mas de Llofriu per entrevistar-la. Acabava de publicar Diari d’una àvia d’estiu. La localització de l’entrevista era gairebé obligada, perquè el llibre reflecteix l’estiueig a Llofriu amb els nets de l’autora durant una dotzena de juliols que acaben formant-ne un de sol, en un to semblant al que feia anar el naturalista amateur Gerald Durrell en les seves cròniques de la vida a les illes gregues. Entre les simpàtiques aventures de la canalla, s’hi escolava el silenci cec de la mort. La dels amics que han quedat enrere i la pròpia extinció, que l’autora veia més a prop quan contrastava els records de mare amb els d’àvia. Al jardí del mas Gavatx de Llofriu, Rosa Regàs ens mostrà uns quants arbres regalats per amics. I ens vam detenir en una palmera amb què Juan Benet l’havia obsequiada als anys setanta. La irrupció de Benet en la conversa va empènyer Regàs a mostrar-nos un altre obsequi del creador de Región: “la fotocòpia d’una premonitòria poesia de Fray Luis de León dedicada a Carrero, que em va enviar Juan Benet quan Carrero Blanco, assassinat, va volar pels aires”.

La mort violenta de l’almirall ha irromput en el debat públic arran de la condemna a un any de presó (i set d’inhabilitació absoluta) a Cassandra Vera, la tuitaire murciana que va publicar tretze comentaris burlescos sobre la mort de Carrero. El seu delicte, segons l’Audiència Nacional, és “humiliació a les víctimes del terrorisme”. Molta gent ha recuperat acudits sobre la mort del que havia de ser el successor de Franco per evidenciar que anem enrere com els crancs. El cas de Juan Benet, però, és excepcional. L’escriptor, sota el títol “Al mismo”, va reproduir la primera estrofa de l’oda XV de Fray Luis, dedicada a don Pedro Portocarrero: “No siempre es poderosa,/ Carrero, la maldad, ni siempre atina/ la envidia ponzoñosa,/ y la fuerza sin ley que más se empina/ al fin la frente inclina,/ que quien se opone al cielo,/ cuanto más alto sube viene al suelo”. En l’esgrogueïda fotocòpia que ens mostrà Rosa Regàs destacava l’única intervenció de Benet, un cercle vermell al voltant de la primera paraula del segon vers: Carrero. Cap ésser intel·ligent dubtaria de la intencionalitat de Juan Benet a l’hora de recuperar l’estrofa quatre-cents anys després que fos escrita. És una broma erudita, però la literalitat de l’últim vers l’acosta als tuits que els senyors jutges del segle XXI consideren delictius. Que l’any 2017 es condemni a un any de presó per fer mofa del successor de Franco demostra que vivim en plena època PP: poltergeist postfranquista.

Màrius Serra. La Vanguardia. 11/4/17

1 comentari:

  1. IdentityForce - Professional Identity Protection - 14 Days Free Trial and a 17% Discount.

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir