dissabte, 15 d’abril de 2017

Les línies del temps


Els lectors de literatura fantàstica trobaran entre les novetats d’aquest sant Jordi una alternativa inexcusable: Farishta de Marc Pastor (Amsterdam Llibres). La jove Farishta, russa d’origen afganès, troba una feina molt ben pagada que li exigeix quatre anys de residència en un remot arxipèlag de la Polinèsia Francesa habitat per famílies benestants que viuen en illes privades. El relat magnètic de l’experiència, explicat amb documents i entrades del diari en les quals la noia s’adreça a una Farishta del futur, ens abdueix. Marc Pastor encaixa amb habilitat els boixets de la història que va teixint a partir de la ruptura amb el concepte de linealitat temporal. El temps és una convenció central en la ciència ficció. L’any 1887, vuit anys abans que H. G. Wells, el madrileny Enrique Gaspar Rimbau va publicar a Barcelona El anacronópete (reeditat per Trasantier el 2014), la història del científic Sindulfo García que presenta a París una invenció que li permet viatjar en el temps: ana- per enrere, cronos per temps i -petes perquè vola. Gaspar viatja al passat per "acercarnos más a Dios encaminándonos a los orígenes del planeta que habitamos". Wells viatjarà al futur per examinar l’evolució de la humanitat. Tots els navegants de la línia del temps, fins i tot Woody Allen a Midnight in Paris topen amb les incongruències que suscita la convenció narrativa. Si un personatge viatja al passat, pot intervenir en els fets que presencia? Això es pot formular amb una pregunta més extrema: si reconegués Hitler de jove, podria assassinar-lo per evitar l’holocaust?

La resposta de Pastor és un no rotund. Fonamenta Farishta en aquesta convenció i fa un esforç reeixit per superar aquesta incongruència a través dels Principis de Chernobrov. El primer és el Principi de Resistència: “si un esdeveniment és susceptible de ser alterat, la probabilitat d’èxit de la modificació tendeix a zero com més connexions tingui”. Així situa Farishta fora de la tradició ucrònica. A la novel·la veiem que els salts temporals poden modificar la història individual de les persones perquè afecten a fenòmens aïllats, però que resulta impossible alterar esdeveniments històrics a gran escala. El segon principi deriva del primer. S’anomena Principi de Coherència i és formulat així: “tots els universos probables han de ser coherents entre si”. Finalment, el tercer principi garanteix els altres dos. És el Principi de Transferència i la seva formulació fa: “qualsevol canvi comporta una contrapartida proporcional”. Quan les modificacions són puntuals, la transferència és imperceptible. Quan l’alteració del Contínuum temporal és més profunda, la transferència creix de manera proporcional. D’aquest tercer principi es desprén que si s’altera el passat de manera que, per exemple, s’esquivi el Principi de Resistència i s’eviti la mort d’algú (fet que a la novel·la resulta sempre predeterminat), llavors algun altre haurà de morir per mantenir la Coherència. Llegiu Farishta en un futur immediat.

Màrius Serra. La Vanguardia. 15/4/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir