dimarts, 4 d’abril de 2017

Les llengües de Tammet

Daniel Paul Corney és Daniel Tammet. Un escriptor anglès que parla espanyol amb accent francès perquè viu, pensa i estima a París des de fa una dècada. Tammet vol dir roure en estonià. Quan va anar a Estònia a exercir de professor d’anglès es va enamorar de la paraula i es va canviar el cognom, el que els anglosaxons anomenen per deed poll. No renega pas del seu origen familiar, però dir-se Tammet li va infondre la fortalesa del roure i ha signat tots els seus llibres amb aquest nom. El seu veritable nom. Ara Blackie Books els està traduint al castellà. De moment, els assaigs —La poesía de los números, La conquista del cerebro—, tot i que la primavera passada Tammet va publicar la seva primera novel·la, Mishenka, centrada en el món dels escacs i amb un poderós dilema de fons: memòria o intuïció. Tammet té molta memòria. Va patir severs atacs epilèptics durant la infància deguts a greus trastorns de l’espectre autista que, amb els anys, van derivar en diagnòstics de síndromes tan intimidatòries com Asperger o Savant. Tammet és un dels pocs “savants” que hi ha al món, com ho era Kim Peek, l’inspirador del Rain Man interpretat per Dustin Hoffman. De les seves malalties en va sortir un oximoron, perquè una mena de curtcircuit cerebral va connectar diverses zones del seu cervell i les seves capacitats de càlcul i memòria són extraordinàries. Tammet és sinestèsic. Relaciona els números amb colors, formes i moviments. La seva rapidesa de càlcul, analitzada a diverses universitats del món, és prodigiosa. Va saltar a la fama quan, amb el propòsit de recollir diners per a combatre l’epilèpsia, es va aprendre de memòria els 22.514 primers dígits del número pi durant tres mesos i després els va recitar durant més de cinc hores el dia de pi (14 de març de 2004) al Museu d’Història de la Ciència de la universitat d’Oxford.

       Aquella experiència rapsòdica, seguida pel públic d’Oxford amb el mateix fervor reverencial amb què el públic de Kosmópolis va escoltar PJ Harvey, el va transformar en escriptor. Perquè Tammet, que el diumenge passat també va escoltar Harvey després de presentar-se al públic barcelonès, és un gran lector, té la capacitat de l’escriptura i una destacable autoconsciència del festival que es forma al seu cervell cada cop que es concentra. De fet, afirma amb rotunditat que la seva llengua materna no va ser l’anglès sinó els números, però és capaç d’escriure en un anglès pulquèrrim i també de traduir al francès els poemes de l’australià Les Murray, un candidat recurrent al Nobel. A banda dels números, Tammet també sent la fascinació pel llenguatge verbal i per la conversa socialitzadora. Aquesta tardor publicarà el seu sisè llibre, un assaig sobre fenòmens relacionats amb la llengua que conté un capítol sobre l’Oulipo. Una de les proves que, anys enrere, va superar Tammet per demostrar al món l’excepcionalitat del seu cervell va ser aprendre islandès en una setmana. Prou islandès com per aterrar a l’illa un dilluns, estudiar sis dies i ser entrevistat a la televisió pública el diumenge. En islandès. 


Màrius Serra. La Vanguardia. 1/4/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir