dilluns, 15 de maig de 2017

Art visual invisible

La redefinició és una constant en la història de l’art. Les dues primeres dècades d’aquest segle confirmen la influència determinant de l’era digital en les propostes artístiques. L’art sobreïx molts dels contenidors que tradicionalment hi associàvem i això es manifesta en esdeveniments tan consolidats com la Biennal d’Art de Venècia, que arriba a la 57ena edició. Aquest dijous es va inaugurar “La Venezia che non si vede. Unveiling the Unseen”, un projecte d’Antoni Abad comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés que va ser triat per un comitè d’experts convocats per l’Institut Ramon Llull. Catalunya participa a la Biennal dins del programa Eventi Collaterali amb projectes propis, però aquesta no és una proposta que es mostri a Venècia sinó que la fan des d’allà un col·lectiu local de persones cegues i de baixa visió. Ja fa temps que Abad inverteix els diners dels seus projectes artístics en la dinamització de col·lectius més o menys marginals als quals fa propostes motivadores. En aquest cas, l’eina és una aplicació mòbil associada a una web, totes dues anomenades BlindWiki, i l’objectiu establir un mapa de la Venècia que no es veu. Abad, Parés i Cuesta ja fa mesos que es reuneixen amb aquest col·lectiu de discapacitats visuals, per tal d’iniciar el mapa abans de la inauguració de la Biennal, amb la col·laboració d’estudiants universitaris. Els participants generen registres d’àudio geolocalitzats a través de l’aplicació en els seus mòbils i van dibuixant el paisatge urbà tal com l’experimenten. Totes les seves gravacions són accessibles. Abad va començar a treballar en el projecte BlindWiki l’any 2014 a Roma i ja l’ha portat a Sydney (2015) i a la Biennal de Berlín (2016). No deixa de ser paradoxal que la manca de visió sigui central en un projecte que participa en un gran certamen artístic, quan solem associar les arts a la vista, fins al punt de dir-ne visuals.


       Venècia és una de les ciutats més complexes per als discapacitats. Recordo les dificultats logístiques per circular-hi empenyent una cadira de rodes. La ciutat és plena de ponts i pontets difícils de travessar sense unes cames en bones condicions. En el mapa sensorial de Venècia que el projecte BlindWiki tot just ha començat a crear ja destaca un element, les anomenades calle morte. En venecià els carrers no s’anomenen strade sinó calle, però els carrers morts en qüestió són mers carrerons sense sortida caminable, que donen directament a l’aigua. No consten enlloc, però són molt nombrosos i no tenen baranes perquè les gòndoles i altres embarcacions hi puguin deixar transeünts. No cal dir que per a un cec resulten un perill evident i per això ja figuren en moltes de les gravacions d’aquest mapa sensorial que el projecte farà de la ciutat. Els visitants que durant els propers mesos treguin el nas per l’espai de BlindWiki s’hi trobaran una mena d’oficina on els explicaran el projecte, podran visualitzar el mapa i els oferiran veure la ciutat des d’una embarcació en una visita guiada per dues persones cegues que els faran mirar a tort i a dret.

Màrius Serra. La Vanguardia. 13/5/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir