dimarts, 9 de maig de 2017

Beques per a no tenir wifi

Un reportatge al Telenotícies ens presenta tres dels primers deu escriptors que gaudeixen de les beques Montserrat Roig. És una iniciativa nova en el marc del programa Barcelona Ciutat de la Literatura, sota el paraigua de l’UNESCO. Hi han pogut optar escriptors amb un projecte d’escriure sobre Barcelona en qualsevol gènere literari (narrativa, poesia, assaig o teatre) i en qualsevol llengua. La beca consisteix en 3000 euros i un espai de treball en deu ubicacions de la ciutat que ocupen equipaments culturals, des de la Biblioteca de Nou Barris a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, passant pel MUHBA Vil·la Joana o la Sala Beckett. L’última clàusula de la convocatòria de la beca diu: “El sol·licitant haurà d’aportar l’ordinador i disposarà d’un espai de treball equipat amb una taula i una cadira, accés a internet, impressora i paper”. En el reportatge, Ignasi Gaya entrevista tres dels primers becats: Víctor Garcia Tur (a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres), Katherine Slusher (al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes) i Eduard Màrquez (al MUHBA de la Plaça del Rei). Màrquez es centra en aspectes més pecuniaris de la professió, però tant Garcia Tur com Slusher coincideixen a destacar que han rebutjat l’accés a internet. Garcia Tur, autor d’una primera novel·la excel·lent: Els ocells, arriba a dir que fuig de la Wifi com del diable per no distreure’s. Ho fa en un escenari dominat per la pedra sense cartó, al carrer del Bisbe Caçador, tot reforçant la idea d’atemporalitat que sembla requerir la creació literària.


Un dels deu autors que, aquest setembre, participaran en la segona tongada de les beques és Albert Forns. En la novel·la que l’any passat li va valer el premi Anagrama (Jambalaia) narra l’estada d’un autor becat en una residència per a escriptors en un tranquil poblet de pescadors envaït per milers de surfistes i hipsters de Nova York. Entre moltes altres trifulgues relacionades amb la dispersió inherent a la creació literària, Forns descriu l’ús sovintejat d’un programa informàtic que bloqueja temporalment la connexió a les xarxes socials. Wifi, la nova absenta del creador? És una droga que cal subministrar amb cautela? Una pulsió que cal reprimir? Potser el famós bloqueig de la pàgina en blanc ha quedat substituït per un nou bloqueig de la pantalla refrescant (que és gerundi), amb l’agreujant que aquí n’hi ha prou amb pitjar el botó off que dona accés a la connexió. Reconec que, amb els anys, he fet el camí invers al que detecto en la majoria dels meus coetanis que, com més grans es fan, més busquen la tranquil·litat. De jove, buscava llocs idíl·lics i silenciosos per escriure. Com més gran em faig, més m’agrada el brogit. Escric millor dalt d’un tren o en un bar que no pas sota una alzina sense wifi.

Màrius Serra. La Vanguardia. 9/5/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir