Fer virolla a Tavertet

Els conductors despistats fan virolles als circuits i els que guanyen la cursa s’embutxaquen una altra mena de virolles. Segons els etimòlegs la paraula prové d’un terme cèltic que designava els braçalets, però en català la primera accepció del DIEC és: “peça ordinàriament de metall que es posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un bastó, d’un paraigua o d’una ombrel·la, oposat al puny”. Per això em va sorprendre descobrir, la setmana passada, virolles de fusta a Tavertet. En aquest idíl·lic indret d’Osona, la virolla és una mena de ruleta casolana feta sobre una taula de fusta amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats. La virolla s’anomena així a Osona, la Garrotxa i el Lluçanès, mentre que en altres comarques com el Moianès, la Selva, el Gironès o l’Empordà es coneix amb el nom de baboia. El joc servia (i a Tavertet un cop l’any encara serveix) per rifar els ous del rector. Bé, els ous que es rifen són de gallina, però el rector és qui els acumula i després els reparteix segons l’atzar de la virolla. Pel que sembla, en un inici els únics excedents eren els ous, de manera que es van empescar una manera divertida de repartir-los.

Encara ara, cada diumenge de Pasqua, a Tavertet munten unes taules per jugar a la virolla. La data ho vincula amb els ous de premi. Hi ajuda que a l’església conservin exposades un parell de virolles antigues, una del segle XVI i l’altre del XIX, de les quals n’han fet rèpliques perquè es puguin usar sense por a deteriorar-les. La més antiga és preciosa, policromada, però totes dues tenen els mateixos elements: un tauler quadrat de fusta, d’uns trenta per trenta centímetres, amb sectors marcats amb números romans fins al XXXI i dues caselles no numerades, ocupades per una figura masculina (el ninot) i una de femenina (la dama). El ninot és la casella de més valor, seguit de la dama i els números de major a menor. Per participar-hi, tant abans com ara, els jugadors han de comprar fitxes. Cada fitxa els dona dret a una tirada per fer giravoltar la sageta a veure en quina casella s’atura, com a qualsevol ruleta de la fortuna. A la virolla hi són admesos un màxim de sis jugadors per tirada. Cada vegada el premi consisteix en una dotzena, de manera que quan coincideix més d’azun guanyador els ous són de bon repartir. Hi pot haver un agraciat, dos, tres, quatre o tots sis. No sé pas què deu passar en cas d’empat a cinc. Quan Jesucrist va expulsar els mercaders del temple poc es podia imaginar que de les esglésies sorgirien jocs com el bingo, que aquí vam adaptar en la modalitat del joc del quinto, encara força practicat en dates nadalenques. Si això de la Grossa de Sant Jordi no acaba de quallar, potser podríem intentar exportar la virolla.

Màrius Serra. La Vanguardia. 8/5/17


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma