L'antònim dels "influencers"

Influencer és un anglicisme que cada cop circula més en el voluble món de les xarxes socials per designar gent que exerceix una certa influència. No hauria calgut adoptar-lo perquè pel mateix preu en podríem dir tranquil·lament influents, però en el món de les modes tecnològiques sembla que qui s’hi fica, anglifica. Un influencer, doncs, és una persona que gaudeix d’una certa credibilitat sobre un tema concret, fins al punt que pot exercir la seva influència a través de les xarxes socials i prescriure coses que acabin interessant una marca. Potser els primers influencers de la fornada digital van ser els autors de blogs sobre viatges, que van començar a recomanar restaurants, hotels i altres serveis turístics quan els comentaris dels usuaris encara no eren moderats. La constatació de la seva influència va sacsejar el sector turístic. Ara són molt apreciades les persones que marquen tendència des d’Instagram, ja siguin celebritats o no. Shakira o Judit Mascó són notables influencers, amb muntanyes de seguidors que es fixen en com vesteixen o calcen, però hi ha un munt d’instagramistes anònimes (al món exterior) que cada cop són més cobejades per les marques de roba. Des que tots podem transformar-nos en un mitjà de comunicació, tothom pot irradiar recomanacions a tort i a dret, de manera que les fonts potencials d’influència s’han multiplicat vertiginosament.


No tot són flors i violes. La publicitat que es transmet per canals convencionals continua sent molt influent i sovint l’abast de les xarxes socials és un miratge. Però des de fa tot just una setmana, en l’àmbit polític ha sorgit la necessitat d’un neologisme per designar algú del tot oposat a influencer. Fa vuit dies es va constatar l’existència de diversos éssers que es creien influents i a fe que ho van ser, però en negatiu. L’únic antònim d’influent que localitzo és desprestigiat, i ja és això, ja, però no només. Improviso antiinfluencer per designar-los, tot i que és un terme que no em convenç. En les primàries del PSOE que va perdre Susana Díaz han exercit de vers antiinfluencers un munt de figures històriques del socialisme espanyol que van decidir irradiar la seva influència en favor de Díaz i li van traspassar la seva repel·lència: González, Guerra, Rubalcaba, Zapatero, Cebrián... Espectacular ha estat també el paper d’un mitjà de comunicació que es creia omnipotent i plenipotenciari sobre l’opinió pública del sector progressista de la societat espanyola. Els editorials d’El País d’aquests últims temps s’estudiaran a les facultats de comunicació com un exemple genuí d’aquest antònim d’influencer que aviat crearem. Si El País continua alliçonant la ciutadania amb tant d’encert tothom sabrà que quan diuen blanc el més sensat és fer negre.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 29/5/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma