dilluns, 26 de juny de 2017

Fent càbales d'estiu

L’estiu es presenta tòrrid des de tots els punts de vista i el camí cap al referèndum pren un cert aire de dansa dels set vels. L’estira-i-arronsa és constant entre dos vectors contradictoris. D’una banda, la necessitat d’informació sobre les circumstàncies del referèndum que requereix la ciutadania convocada a participar-hi. D’altra banda, l’estratègia d’ocultació i descoberta que caracteritza qualsevol confrontació entesa com una cadena d’accions i reaccions. La teoria dels jocs és la branca de la matemàtica aplicada que ho estudia científicament, però n’acabo de trobar una traça insospitada en un llibre monumental que honora la tasca editorial de qui gosa publicar-lo: Contes cabalístics de Nahman de Bratslav (Fragmenta), editats i traduïts de l’hebreu pels doctors ­Joan Ferrer i Jordi Sidera. Els tretze contes presentats en edició acarada hebreu-català són considerats canònics des de la primeria del segle XX, i conformen el cor central de l’hassidisme, una de les tradi­cions més esotèriques de la religió jueva. Alhora, la seva complexitat els transforma en peces literàries d’interès. Ferrer i Sidera els contextualitzen en l’àmbit de la tradició cabalística i ens expliquen que els va escriure entre 1806 i 1810, encara trasbalsat per la mort del seu únic fill.
Càbala, que en hebreu significa tradició, ha passat al llenguatge ordinari com a sinònim de càlcul enrevessat. Els tretze contes de Nahman no són recomanables per a un amant de Paulo Coelho, tot i que els exegetes n’hagin pogut extreure molts ensenyaments ocults. El mateix Nahman dona tres raons per justificar l’ocultisme que remeten a l’actual estira-i-arronsa polític. La primera mira endins: “El desvetllament espiritual és un procés progressiu i l’excés prematur de llum podria cegar el pelegrí de l’esperit”. La segona, enfora: “Les forces diabòliques centrades a combatre les altres paraules de la Torà no se senten atretes per paraules aparentment inofensives”. I la tercera anticipa l’hora del combat: “Fins i tot si aquestes forces prestessin atenció als contes, es perdrien en l’intricat laberint narratiu que oculta i protegeix el missatge subjacent”. No cal ser lector d’Espriu per saber que el catalanisme sempre ha estat cabalista, ni que només fos per necessitat de supervivència en un entorn hostil. Potser per això l’independentisme ha estat un “procés progressiu” que s’ha desenvolupat des del 2010 amb “paraules aparentment inofensives”. Des que sabem data i pregunta del referèndum tot és més urgent i inexorable. Però que ningú no s’estranyi si el dimarts 4 de juliol la informació que ens serà servida a la conferència Garanties.cat sembla un “intricat laberint narratiu que oculta i protegeix el missatge subjacent”.
El missatge és imbatible: votem.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 26/6/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir