diumenge, 4 de juny de 2017

Ferment de la lectura

Fomentar la lectura és un objectiu lloable que qualsevol governant hauria de tenir en compte. Més enllà de la propaganda, les iniciatives que es poden emprendre són molt variades. Les campanyes publicitàries que pretenen propagar la lectura amb eslògans o espots equivalen a començar la casa per la teulada. Si, a més, són tan absurdes com la que pretenia enviar llibres a Donald Trump, la teulada en qüestió ja neix foradada. Ara que tenim seients reservats per a llibrèfils (un neologisme que pretén fondre bibliòfil i lletraferit) convé recordar que al metro també es pot llegir dret i, posats a reservar espais públics, apuntar que la gent llegeix asseguda a l’interior de El cotxe (Toni Sala, 2012), ajaguda a La casa de la platja (Emili Rosales, 1995) o pedalant sobre La bicicleta estàtica (Sergi Pàmies, 2010). En l’àmbit de la Cultura l’Administració sovint té la temptació d’exercir de guionista imaginatiu per poder presumir d’un bon relat (la paraula fetitxe de la política actual), i potser ja faríem si fos capaç d’exercir d’escenògrafa. La lectura és una experiència personal i intransferible de diàleg no presencial que es produeix en l’àmbit privat. Representa un exercici de llibertat individual com n’hi ha pocs i obre moltes portes, gairebé sempre per la banda que hi diu Pull. Que l’Administració s’ocupi de l’escenografia vol dir que construeixi un escenari adequat perquè hi flueixi aquest diàleg interior entre els seus contribuents i veus encapsulades en paraules impreses que provenen d’un temps, recent o llunyà, i un espai, llunyà o proper. L’Administració ha de facilitar l’exercici professional dels escriptors, traductors, correctors, il·lustradors, cases editorials, agències literàries, impremtes, distribuïdores, llibreries i biblioteques. Més enllà de la propaganda simpàtica, fomentar aquest ecosistema es pot traduir en mesures concretes, algunes de les quals ja figuren amb encert estratègic al pla de Foment de la Lectura 2020.


       Dimarts passat L’Avenç va organitzar una Soirée Perec a la Sala Palau i Fabre de La Seca-Espai Brossa. Se celebraven 40 anys de la revista homònima i 10 de l’editorial Els Llibres de L’Avenç, on acaba de sortir publicada la traducció de la novel·la lipogramàtica de Perec La disparition (sense cap E), que en català Adrià Pujol Cruells ha traduït L’Eclipsi, tot reescrivint-la sense cap A. Els participants vam llegir textos perequians i alguns vam explicar com havíem descobert Perec. Pujol Cruells el va trobar a la biblioteca de casa, no recorda si a la de son pare o a la de sa mare, perquè les tenien separades. Va agafar La disparition per practicar francès i, tot i no entendre gran cosa, va quedar fascinat amb les giragonses lèxiques que hi fa Perec per esquivar la lletra E. El reusenc Pablo Martín Sánchez, membre actual de l’Oulipo, també el va trobar a la biblioteca de casa. La seva mare, present dimarts a La Seca, exercia de professora de francès en un institut de Reus. Jo el vaig descobrir en un obituari. Volem escenògrafs a l’Administració, no pas guionistes.

Màrius Serra. La Vanguardia. 3/6/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir