dijous, 22 de juny de 2017

Noam Chomsky llegeix Rajoy

La proppassada moció de censura ha augmentat la crestomatia de frases esperpèntiques que Mariano Rajoy deixarà per a la història, com un Pich i Pon del segle XXI. L’endemà mateix que els estudiants ­espanyols haguessin passat l’examen de llengua castellana a la selectivitat, Rajoy va pronunciar la immortal “Cuanto mejor, peor para todos y cuanto peor para todos, mejor; mejor para mí, el suyo, bene­ficio político”. Aital embarbussament ­hiperbatònic ha generat reaccions paròdiques de tota mena, començant pels inevitables vídeos musicals. Una d’elles és un lloable intent d’anàlisi sintàctica segons el mètode arbori subtitulat amb un tuit: “La frase de Rajoy cae en selectividad y te arruina la vida”. L’anònim autor divideix l’esguerro rajoiós en quatre oracions, en busca els subjectes i s’escarrassa a dotar-la de sentit assumint que hi ha tres verbs el·líptics.
Una lectura reposada del lapsus ens permet veure que Rajoy vol deixar ben retratat Iglesias en una màxima. I la deixa anar: “Cuanto mejor, peor para todos”. Aquí titubeja i s’atura, perquè s’adona que acaba de cometre una metàtesi in­desitjada. La màxima que Rajoy té al cap és el retret habitual que rebia l’esquerra abertzale dels vuitanta, solidificat en el discurs públic durant l’època anterior a l’atemptat d’ETA a Hipercor (1987): “Cuan­to peor, mejor”. Rajoy s’adona que ha invertit els termes i intenta esmenar-ho. Després del lleu titubeig diu “cuanto peor para todos, mejor”, però aquest “para todos”, no present en la frase original, l’empeny a buscar un complement per a “mejor”, i aquí va el carro pel pedregar. Rajoy fa un salt en el punt de vista i adopta el del receptor del missatge (Iglesias) per contraposar-lo a l’interès general (todos). En la lògica cada cop més difusa que alena el discurs després de l’error inicial, es disposa a articular la frase “mejor para mi beneficio político”, però el tercer mot (mi) alerta el seu cervell estovat sobre el fet que posar-se en la pell del seu inter­locutor, tret de context, pot generar confusions. Per això s’atura bruscament, fent una tònica indesitjada que transforma el possessiu (mi) en el pronom (mí), talla el sintagma (mi/beneficio) amb una aposició delirant (el suyo) per deixar clar que no és en benefici seu (mi beneficio), sinó en benefici d’Iglesias tot assenyalant-lo amb el dit per esclarir a qui es refereix, i llavors remata el desficaci amb la resta de la frase que li havia quedat a la cua d’impressora del cervell: “mejor para mí, el suyo, beneficio político”. La màxima amb què Rajoy volia deixar retratat Iglesias es podria traduir així: “Cuanto peor para todos, mejor para usted” o bé “cuanto peor les va a todos, más beneficio político le da a usted”. Potser aviat algú escriurà “contra Rajoy vivíamos mejor”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/6/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir