Quina registra Dora!

Queden només vint-i-cinc dies perquè comenci un festival antroponímic. A partir del 30 de juny els pares d’un nounat no només hauran de decidir-ne el nom, sinó també l’ordre dels cognoms. De fet, serà obligatori comunicar-ho a l’encarregat del Registre Civil en els tres primers dies de vida. Si no hi ha acord entre els pares ho decidirà l’encarregat (o Ada) del Registre Civil. Una manera d’empoderar el funcionari o de complicar-li la vida. Les variacions sorgides de les pàgines autògrafes del Registre Civil omplirien una enciclopèdia del lapsus calami, però no en conec cap de tant detonant com la família migpartida entre Barba i Barberà. Alguns germans es diuen Barba i d’altres Barberà. La causa era un avi tartamut que al Registre Civil de vegades s’encallava amb el seu cognom Barba, i el registrador de torn escrivia Barberà. La nova llei no especifica els criteris pels quals els registradors decidiran, en cas de desacord familiar: l’ordre alfabètic, l’eufonia, l’estat d’ànim del funcionari? Un exemple paradoxal de canvi d’ordre és el de la família Cabrafiga Galí. Fart de ser objecte de brometes, el senyor Cabrafiga va decidir sol·licitar del Registre un capgirament en l’ordre dels cognoms del seu fill, la qual cosa li va ser concedida. El noi, doncs, va passar a dir-se Galí Cabrafiga. Anys després es va enamorar perdudament d’una bella senyoreta que duia per cognom Maties, van procrear i, de sobte, el senyor Cabrafiga que havia canviat l’ordre dels cognoms de son fill per estalviar-li les brometes, es va trobar amb uns nets que es diuen Galí-Maties.


       Quan, els anys noranta, vaig conèixer aquesta història de primera mà, vaig repassar les (ara anacròniques) guies telefòniques. Amb l’ajut dels lectors a la de Barcelona vam trobar: Barba Formosa, Colet Blanch, Guerra Segura, Mas Enseñat, Mas Salvat, Poca Pau o Ponte Viso. En algun cas, la inversió de cognoms no resoldria gran cosa: de Guerra Segura a Segura Guerra anem pel mateix pedregar. El que resulta evident és que a partir del 30 de juny neix un nou gènere literari als Registres Civils: el relat genealògic, associat a les diferències de cognoms entre pares, mares, fills, germans o cosins. Igual com els anglosaxons estableixen grans converses a les barres dels bars sobre com es lletregen els seus cognoms, nosaltres teixirem relats sobre els entortolligaments verbals dels nostres cognoms als arbres genealògics. Fa un segle Apel·les Mestres va escriure Enredos de família, una popular enganyifa que barreja parentius a partir d’un plantejament que llavors semblava excepcional: “Un home es casa amb una vídua jove, i el pare de l'enamorat es casa amb la filla de la vídua”. Avui treballarien tots quatre al Registre Civil.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 6/6/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma