Acròstics que juguen

La setmana passada va néixer una estrella del futbol. Un jugador colombià de l’Atlètic Na­cional que va fer un bon paper en un torneig internacional de nom ben curiós: la Copa Mitad del Mundo Sub-18 que se celebrà a l’Equador. Hi va ajudar el nom, encara més curiós, del futbolista: Efmamjjasond González.
Els experts en onomàstica que vulguin associar l’origen del nom a alguna llengua exòtica corren el perill de patir una baixada d’autoestima. Els pares d’Efmamjjasond van decidir batejar-lo així per la via acròstica. Potser són pietosos i saben que molts salms bíblics són acròstics alfabètics (cada vers comença amb una paraula la inicial de la qual és la lletra corresponent segons l’ordre alfabètic, de la a a la zeta). Efmamjjasond també és un acròstic, en aquest cas cronològic, perquè està compost amb les inicials dels dotze mesos de l’any en castellà: E d’ enero, F de febrero, M de marzo, A d’ abril...i així fins a la D de diciembre. Val a dir que el noi es fa dir Jasond, que és més eufònic. Si el coneguessin els poetes Pedrals i Casasses segur que li dirien Segon Semestre, igual com al poeta Sisternes l’anomenaven Divuit (6x3 de Sis i Ternes).
Tots els diaris han destacat que mai no s’havia donat un cas així. A mi m’ha recordat l’enigmàtica història del Siipadais. Als anys setanta van aparèixer al Maresme algunes pintades molt visibles des del tren de la costa que deien “Juegue al Siipadais”. Molta gent en guardava el record però pocs sabien què era el Siipadais. Per un seguit de casualitats, ara fa onze anys me’n vaig fer ressò i l’article va suscitar un munt de correus electrònics. Va costar, potser perquè vivíem en l’era a.T. (abans de Twitter), però al final en vam treure l’entrellat. El Siipadais era un joc de tauler 8x8 que combinava caselles verdes amb roses. Els jugadors rebien vuit peces, cadascuna de les quals amb una funció, i l’objectiu era eliminar les peces del rival. Una mena de precursor de l’Stratego. El joc el va inventar Salvador Oreja Romero i les pintades va ser una simple forma de promoció barata, el que avui en diríem màrqueting de guerrilla. El senyor Oreja havia tingut set fills amb la seva esposa Isabel: Irene, Palmira, Alfredo, Daniel, Alicia, Inés i Salvador. No cal gaire esforç per detectar que el mot enigmàtic de les pintades es va formar amb les inicials de la prole, precedides dels noms dels pares (Salvador i Isabel): S.I.I.P.A.D.A.I.S. La segona de les as de l’acròstic va per l’Alicia, la cinquena filla de la nissaga. Ella em va escriure i va resoldre el misteri, tot afegint que son pare també havia patentat altres invents.
Des que sé de l’existència del futbolista colombià que no puc deixar d’imaginar els pares d’Efmamjjasond González jugant al Siipadais.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/7/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma