El foment de l'escriptura

Els exàmens de selectivitat han esdevingut una font periodística de temes socioculturals. Cada any en trascendeix algun aspecte, ja siguin preguntes que popularitzen termes (el cas emblemàtic de la catàfora) o, com enguany, consideracions sobre el grau de dificultat (l’elevat percentatge de suspensos en filosofia). Les fluctuants notes de tall acostumen a marcar la cotització de les carreres més cobejades amb precisió bursàtil i els alumnes que obtenen les qualificacions més altes a cada demarcació electoral tenen el seu moment de glòria mediàtica. Després de la selectivitat, quan l’alumnat es dissol a les procel·loses aigües universitàries, decau el seguiment informatiu de graus, postgraus i màsters de tot pelatge, a menys que es produeixi un fet excepcional. Gens excepcional és el que provoca aquest article. Ningú no sap com ha estat, però el cert és que el nombre d’exàmens de tipus test corregits per una màquina ha anat creixent fins al punt de ser un monocultiu en segons quines carreres. Els que tenim fills en edat universitària, sobretot en els primers cursos, de vegades tenim la sensació que es passen els cursos examinant-se de la teòrica del carnet de conduir. Aquest monocultiu avaluador implica que un dels aprenentatges més ràpidament assolits és l’estratègia perquè en ocasions deixar una pregunta en blanc penalitza menys que arriscar-se a respondre-la malament. Estem formant experts en teoria dels jocs?


       Pot semblar que els exàmens tipus test estan circumscrits a les assignatures més tècniques, però una simple enquesta entre una cinquantena d’amics, coneguts i saludats que actualment cursen carrera provoca moltes sorpreses. Al costat de les diverses branques de Biologia (UAB, UdG), Economia (UAB, UPF), Veterinària (UAB), Farmàcia (UB) o Enginyeries diverses (UPC), m’han respost estudiants de Psicologia (UAB, UB), Logopèdia (UAB, VIU) o Infermeria (UAB, UPF) que xifren en un 90% els exàmens tipus test que fan. Fins i tot en disciplines tan discursives com Sociologia o Periodisme el percentatge frega el 50%! Aquesta setmana el poeta Josep Pedrals va publicar un tuit que feia “Aunque ABCD, a vece’ no da”. Doncs això. Tanta creueta no dona per a gran cosa. L’esforç de redactar és directament proporcional a l’esforç de llegir, desxifrar i valorar el discurs. Si no exigim dels nostres universitaris que sàpiguen redactar, qui ho farà? Després ens posem les mans al cap pels baixos índexs de lectura. Ja em faig el càrrec que la vida del professor universitari és dura, i que el noble art de la correcció no resulta gaire apassionant, però potser hauríem de tancar en un correccional les màquines correctores de tests fins que no aprenguin a valorar un text correctament redactat, per exemple sobre filosofia.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rumr-um 3/7/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma