Els ulls de James Baldwin

“La història dels negres a Amèrica és la història d’Amèrica. No és una història bonica”. Aquestes paraules de James Baldwin surten al documental I am not your Negro, que tracta de la figura i la ment privilegiada d’aquest escriptor. Es va estrenar ahir a Barcelona i l’haurien d’ensenyar a totes les escoles —d’aquí i d’allà— pel missatge compromès i radical que transmet. L’arribada de Donald Trump al govern dels Estats Units ha posat a una part de la societat nord-americana en to d’alerta. Els conflictes socials, racials i de gènere, que en les últimes dècades semblaven haver avançat en la convivència i la igualtat, han retrocedit d’un dia per l’altre. De sobte, doncs, una pel·lícula que havia de reivindicar la defensa contundent d’unes idees, l’enlluernament intel·lectual de la figura de Baldwin, s’ha convertit en una arma de denúncia sobre el present. Les manifestacions a Selma o Birmingham, Alabama, ressonen en les morts recents a Ferguson. Les imatges de la discriminació que patien els negres als Estats Units, als anys 50 i 60, resulten actualíssimes.. 

A les fotos, els ulls de James Baldwin sempre semblen tristos, com si transmetessin les turbulències de la vida interior, però la seva mirada és afuada. Entre nosaltres, era conegut sobretot com a novel·lista, tot i que fa temps que els seus llibres no es reediten. Va viure molts anys al sud de França —ell mateix deia que s’hi havia exiliat— i va venir més d’un cop a Barcelona. A la pel·lícula de Raoul Peck hi descobrim un intel·lectual de pes, un activista que manté en tot moment una posició crítica. El guió segueix un text inèdit de Baldwin, Remember This House, en què repassava la seva relació personal amb tres defensors dels drets civils dels negres que van morir assassinats: Medgar Evers, Martin Luther King i Malcolm X —tots tres abans de fer 40 anys—. De mica en mica, sentint les seves opinions, ens adonem que Baldwin n’era el successor natural. “Érem tan joves”, diu en un altre moment del film, i més que un atac de nostàlgia sembla un crit desesperat. Obama va ser president amb 48 anys. Trump ja en té 70, però la seva ideologia és antediluviana.

Jordi Puntí, El Periódico, 8 dabril del 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma