El dia de la fi del món

Quan l’any 1981 Mario Vargas Llosa va publicar La guerra del fin del mundo no ens hauríem imaginat mai que la nostra generació podria assistir a l’arribada del dia de la fi del món. L’escriptor d’Arequipa hi recreava literàriament la guerra de Canudos, un episodi militar històric del 1897 al nord-est del Brasil quan el canvi de segle suscitava missatges apocalíptics sobre la fi del món. Val a dir que, per una vegada, vam pecar de poc imaginatius perquè, respectats lectors, avui dimarts deu d’octubre de dos mil disset el món tal com el coneixem es pot acabar. Avui podem presenciar un fet insòlit que, en cas de produir-se, deixarà en estat de xoc més de quaranta milions de persones de manera directa i moltes més de manera indirecta, que posteriorment les pot fer caure en depressió durant mesos, si no anys, quan la buidor mortificadora que es derivarà dels fets d’avui es faci cada cop més evident, tot imposant la seva irreversibilitat d’una manera atroç en les torturades ànimes dels creients que nodreixen les files d’una de les religions més fanàtiques sorgides en ple segle XX: l’Església maradonista.
Perquè aquest dimarts l’Argentina pot quedar eliminada del Mundial de Rússia 2018. Ar-gen-ti-na! S’imaginen com quedaran els 43 milions d’argentins en cas d’eliminació? A hores d’ara, no tot està perdut. Si la selecció que entrena Sampaoli guanya Equador, sumarà 28 punts i s’assegurarà entrar a la repesca (ells en diuen el repechaje). Tot i així, l’Argentina només es classificarà directament si el Perú i Colòmbia empaten o bé si Xile no guanya el Brasil. L’alarma que ens provoca la mera possibilitat que el món s’acabi avui s’atenua una mica quan ens adonem que l’Argentina també té opcions de classificar-se directament si empata amb l’Equador i després es donen un seguit de caramboles no especialment improbables. Una desena més de combinacions de resultats porten l’Argentina a la repesca, malgrat l’empat. La complexitat de la situació que avui mateix vivim és tan bèstia que fins i tot si l’equip de Messi perd a l’Equador, encara li queda una remota opció de classificar-se per a la repesca, sempre que es doni una combinació de resultats que en aquest cas sembla molt rocambolesca: que el Paraguai no guanyi Veneçuela i, a més, que el Perú perdi per golejada a Colòmbia. Pe-rú! No crec pas que l’octogenari premi Nobel peruà que diumenge advocava per tornar al seny de la Barcelona dels setanta s’avingui a exercir de mediador amb els actuals governants de la nació que l’any 1990 va intentar presidir, sense que, finalment, les urnes li fossin favorables.
Avui dimarts deu d’octubre podem viure la fi del món tal com el coneixem, i el més sorprenent de tot és que fins i tot la fi del món tingui tantes sortides. On queda l’èpica dels apocalíptics?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 10/10/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma